Personalitat polifacètica i prolífica, Jaume de Oleza és abans pintor que arquitecte o dissenyador. Si fos metge o notari també pintaria, però potser pintaria diferent. És un pintor que és arquitecte o bé un arquitecte que és pintor. Tant se val. Però crec que l’ofici d’arquitecte ha condicionat la seva pintura.
L’exposició actual és, entre altres coses, sobre el fragment. Les pintures de petit format em recorden les mostres de laboratori preparades pel microscopi. No omplen el format. Algunes s’escorren per les vores. Presenten analogies. Són òbviament estudis a l’espera d’incorporar-se amb veu pròpia en un discurs d’un altra escala. Al gran format esquitxen i escalen el conjunt ja conformat i sòlid. Mosques de color que atrauen la mirada i generen en l’espectador els saludables perquès.
Tot un altre món són el que ell anomena maquetes i a mi em quadra més dir-ne capsetes, capsetes on diposita a la manera d’un collage materials fragmentats de tota mena, l’organització del qual evoca sovint, quan no ho fa de forma explícita, alguna construcció arquitectònica. Potser aquí el Jaume arquitecte s’imposa al pintor, però sempre és el pintor qui acaba l’obra i en pinta on calgui l’última paraula.
Enric Steegmann
Arquitecte
