Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris, «Recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs» és una màxima eclesiàstica del Llibre del Gènesi (Gn 3:19).
Aquesta frase ens convida a reflexionar sobre la brevetat de la vida. Té un significat filosòfic per a les nostres vides humanes, des del nostre naixement fins a la nostra inevitable mort. S’adapta també a tot treball artístic en general, un recorregut, una visió, on hom es pregunta què quedarà de tot això.
Porto 15 anys treballant en un diari fotogràfic d’objectes quotidians, sovint insignificants o abandonats. Aquests objectes, exposats a una llum càlida, adquireixen un valor icònic i testimonien el nostre pas per la Terra.
Aquests dos aspectes, alhora que els meus temes i les meves reflexions sobre l’abast d’aquest treball que realitzo amb convicció i determinació, s’emmarquen en aquesta màxima i aquesta sèrie de fotografies.
Aquest teatre abandonat a Itàlia (Vèneto) ens dona una pista. Antigament era un lloc cultural important, un lloc de trobada i d’intercanvi, i ara mor lentament i cada matèria cedeix a poc a poc a la seva manera. El vellut, les teles, la fusta resisteixen, els colors s’esfumen, i la pols sempre té l’última paraula.
