De Viatge
Tot comença en un no-lloc.
Expectació, il·lusió, nervis. Som viatgers i la possibilitat es desplega dins la nostra ment amb la mateixa intensitat amb què observem el destí davant els nostres ulls.
Tot és bellesa i pau. Silenci. Passió.
I el transcórrer tranquil i íntim del temps ens acompanya.
Un temps que, a la pintura de Federico Granell (Cangas del Narcea, 1974), sembla aturar-se, aclaparat per la intensitat del viatge, atrapat dins la nostra memòria, disposat a perdre’s, com nosaltres, en la bellesa dels llocs quotidians, en l’atmosfera del descobriment, en la soledat dels plaers perduts.
Som també éssers malenconiosos. Passejants sense rumb. Observadors a l’espera d’algú que ens retorni la mirada. I, de la mateixa manera que observem i ens observen, estem al centre del món i ens amaguem en ell, perduts en el plaer d’errar.
Perquè som vagabunds. I només quan errem comprenem que la capacitat de descobrir i descobrir-nos és allò que més ens inspira.
Viatjar és el lloc… i una cançó sona en un petit quadern de viatge.
Clara Rodríguez Cordeiro
