GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

NINGÚ SAP EL QUE POT L'ART _ FER COM DIUS

18:0020:00 h
Lloc: La Escocesa
Pere IV, 345
08019 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Seminari

Ningú sap el que pot l’art és el programa de formació 2019 de l’ACCA, Associació Catalana de Crítics d’Art. Aquest reformula l’antiga asseveració del filòsof Barauch Spinoza –“ningú sap el que pot un cos”, Ètica (1677)– per proposar tres escenaris amb què interrogar algunes dimensions de l’art i el pensament contemporanis sota l’influx del gir performatiu i material. L’agència material i la performativitat són aspectes amb què ultrapassar l’anàlisi de la pràctica artística en tant que mera qüestió de discurs o de significat.

Cada formació ha estat dissenyada i es conduirà per agents del nostre context que actualment anticipen pràctiques i discursos en relació amb la creació contemporània: Nancy Garín, amb Interrompent en la matriu, a l’entorn d’art i la decolonialitat; Anna Manubens, amb Fer tal i com dius, a l’entorn de la performativitat des de la perspectiva de la curadoria; i Quim Pujol, amb Varietés del futur, a l’entorn de la performativitat des de la materialitat del cos.

Organitza l’ACCA, Associació Catalana de Crítics d’Art, amb la col·laboració del Centre Cívic Can Felipa; Fàbrica de Creació La Escocesa; L’Estruch Fàbrica de Creació; OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural) de la Generalitat de Catalunya.

Totes les activitats del programa són gratuïtes i requereixen inscripció prèvia a accacritics@gmail.com

Pel que fa a l’admissió, tindran prioritat les persones que participin en totes les sessions d’una mateixa formació.

FER COM DIUS

 

A càrrec d’Anna Manubens, amb Laurence Rassel i Luz Broto

Fàbrica de Creació La Escocesa, Barcelona. 7, 11 i 14 de novembre, de 18.00 a 20:20 h.

 

La distancia entre allò que s’afirma en una exposició i les condicions en què s’enuncia o es presenta aquesta afirmació és sovint una discordança, si més no, problemàtica. Aquesta forma d’incoherència és singularment intensa en l’àmbit artístic i les seves professions, pel fet que són ꟷo es projecten comꟷ espais i agents de lucidesa, crítica, imaginació i dissidència, alhora que estan travessats per tota una sèrie de trets que els fan punta de llança del sistema econòmic i de governança que els rodeja. En el pitjor dels casos, la falta de sincronia entre el què i el com ꟷentre allò que l’exposició diu i la manera en què allò es produeix o es narra o els terminis que es donen i les expectatives que es manegenꟷ s’assumeix de manera inadvertida o cínica. En el millor dels casos, es pateix d’incoherència i contradicció ètiques i polítiques.

 

La intenció d’aquesta formació és dirigir l’atenció cap a modes de fer exposicions o programar accions en què allò que es diu afecta i condiciona la forma com es presenta. Es tracta de pensar la capacitat comissarial de fer cos amb allò que es treballa o es vol. Es tracta d’observar maneres d’exercitar una performativitat per a la qual cada exposició o enunciació genera condicions de possibilitat i existència que els són singulars.

 

Anna Manubens és comissaria i productora independent. La seva pràctica es mou entre escriptura, recerca, programació, desenvolupament de projectes i exposicions. Luz Broto és artista. Els seus treballs exploren els condicionants d’un lloc o situació per plantejar mínimes accions de desplaçament que posin en joc les constriccions i complexitats del marc on s’inscriuen. Laurence Rassel és una treballadora cultural que pot actuar com a curadora, professora o organitzadora. De 2008 a 2015 fou directora de la Fundació Antoni Tàpies i actualment ho és d’erg, école de recherche graphique – école supérieure des arts, a Brusel·les.