| Aquest conjunt d’obres titulat Paisatges dièdrics, amb llicència poètica, formen part de la meva manera de treballar el llenguatge plàstic, del quadre dins del quadre, la imatge de la imatge o el mirall, com a reflexe viu dins de l’espai enquadrat, com a forma també de metallenguatge.
Les obres estan determinades sobre un espai geogràfic una mica acotat des d’Alcanar fins una part del Maestrat, on encara el turisme no ha fet massa estralls, sobretot a l’interior. Les construccions de pedra seca són destacables i un tipus de paisatge on l’olivera domina, el garrofer, el riu, el mar, i unes fonts entre la muntanya i el camp.
La imatge més objectiva és la fotogràfica, però que dialoga amb la impressió visual sensible de l’aquarel·la, que aquesta no pretén ser objectiva, essent tot el contrari. La línia de terra d’aquest sistema dièdric amb llicència poètica és el mirall que no deixa de ser una afirmació de la pròpia terra i del propi territori, on l’acció de l’artista pretén penetrar a través d’una boca de les oliveres mil·lenàries que algunes encara perduren de l’època romana, dels segles II o III i segurament són hereves de l’època púnica, per això també aquesta forma de paisatge esdevé arqueologia.
Jordi Cerdà |
