GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Paratext #24

19:0021:00 h
Lloc: Hangar
Emilia Coranty, 16 – Can Ricart
08018 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Presentació

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19h a 21’30h. Diversos artistes presentaran en diferents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 21 de març a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Presentaran els seus projectes:

Serafín Álvarez

El seu treball aborda experiències subjectives intervingudes per desenvolupaments tecnològics i científics, especialment canvis en la percepció de la realitat, i se centra en com aquestes experiències són representades en la cultura popular. Els seus projectes recents suposen aproximacions heterogènies a diversos aspectes de la ciència-ficció. Li interessa especialment la manera en què són representades nocions vinculades amb el viatge cap al desconegut i l’alteritat en els mitjans audiovisuals contemporanis com el cinema o els videojocs. Utilitza metodologies de treball que reprodueixen certes pràctiques creatives habitualment emprades per audiències fan.

Agustín Ortiz Herrera

La pràctica artística d’Agustín Ortiz Herrera investiga el lloc de confluència entre l’imatge en moviment i la performance. El seu treball explora les possibilitats semàntiques de les instal·lacions de vídeo no lineal i utilitza aquest mitjà per abordar de forma crítica qüestions com la interseccionalitat, la violència implícita en les relacions de poder, les contradiccions dels sistemes d’organització econòmica i les paradoxes que planteja la representació de la memòria. Les seves estratègies inclouen el desafiament de les jerarquies i les posicions automàtiques establertes entre espectadors i audiovisuals, així com la subversió de les expectatives mitjançant l’agitació de les interfícies i la provocació d’un paper actiu en el espectador.

Dirk Paesmans

Dirk Paesmans és membre del col·lectiu Jodi juntament amb Joan Heemskerk. Els seus antecedents són la fotografia i el videoart. Des de mitjans de la dècada dels 90 van començar a crear obres d’art originals per a la World Wide Web. Uns anys més tard van començar a treballar el software art i la modificació artística de videojocs. Al 1999 van començar la pràctica de modificar vells videojocs com Wolfenstein 3 per crear mods d’art com SOD. Els seus esforços van ser celebrats en els Premis Webby de 1999, on van guanyar el primer premi en la categoria de “net art”. Jodi va utilitzar el seu discurs d’acceptació de 5 paraules (una tradició de Webby Award) per criticar l’esdeveniment amb les paraules “Ugly commercial sons of bitches“. Li van seguir noves modificacions de videojocs per Quake, Jet Set Willy i l’última, Max Payne 2 (2006) per crear un nou set de jocs d’art. Jodi va organitzar exposicions (Webcrash) i va participar en grups internacionals amb actuacions i instal·lacions. El net art que Jodi crea s’oposa a l’art post-internet, Net.artists desenvolupa el seu treball en el context dels mitjans de comunicació Online i ho fa disponible a Internet sense limitacions institucionals. Recentment Jodi ha publicat aplicacions performativas (ZYX) i projectes d’exposició en col·laboració amb altres artistes.