GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Paratext n#22

19:0021:00 h
Lloc: Hangar
Emilia Coranty, 16 – Can Ricart
08018 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Presentació

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19h a 21.30h. Diversos artistes presentaran en diferents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 29 de novembre a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Presentaran els seus projectes:

Megan Michalak

Megan Michalak és una artista queer transmèdia que viu i treballa entre Nova York i Toronto. Inspirada per la declaració de William Burrough: “Si un es posiciona en el temps present, no hi hauran esquerdes en el futur“, la feina de Megan Michalak és una invitació pública. Es pregunta: si nosaltres, el públic, com podríem fer front el que ha esdevingut al llarg de la història mitjançant actuacions a través dels múltiples registres dels mass/media. El seu treball crea contra–llocs on els ciutadans poden mostrar i explicar històries de la memòria cultural i comunitària.

Les disciplines artístiques de Michalak abasten l’escultura, la performance, els mitjans digitals i el dibuix. Ha participat en exposicions internacionals com: la Triennal d’Arquitectura de Lisboa, la segona Biennal de Moscú d’Art Jove, Galarie Titanik (Turku, Finlàndia), Fonds Regional i d’Art Contemporain Frac Llenguadoc–Roussillon (Montpellier, França), i el Festival Internacional de Coreografia a París. A més de projeccions de vídeo en els festivals de cinema / vídeo a França, Espanya, Portugal, Mèxic i al Brasil. Als EUA ha exposat al Museu d’Art del Bronx, el Museu d’Art Contemporani Aldrich, i el Centre Yerba Buena per a les Arts, Artists Space, i Smack Mellon Gallery a la ciutat de Nova York. Ha rebut una subvenció de Cinema, Mitjans de Comunicació i Noves Tecnologies del Consell d’Estat de Nova York de les Arts, ha obtingut 3 beques del Centre de Televisió Experimental, dues residències a la MacDowell Colony i residències finançades en Harvestworks i Smack Mellon Gallery a la ciutat de Nova York.

Gabriel Lecup

Artista digital i desenvolupador informàtic instal·lat a Barcelona des de 2013. De nacionalitat francesa, ha viscut al Nepal, Vietnam, França, Argentina, Bèlgica i Espanya. Ha rebut des de jove una formació musical eclèctica, barreja de música hindú, de música clàssica al conservatori nacional de Ha Noi (Vietnam), de jazz a diverses escoles i instituts a França, de música folklòrica a Buenos Aires, i de música electrònica experimental. Té estudis de tècnic de so (BTS AV Tolosa, Escola Sónica Buenos Aires) i de filosofia (Université Toulouse Le Mirail).

De 2005 a 2008 s’ha dedicat a crear instal·lacions audiovisuals per a teatre i dansa. Ha col·laborat en una desena de projectes a Buenos Aires, amb directors com Miguel Robles, Hernán Moran, Maria Urtubey, o Enrique Klose Escobar. El 2008 es va instal·lar a Brussel·les, on va créixer el seu interès pels sistemes interactius i la programació audiovisual, i on es va formar de manera autodidacta en diversos instituts i tallers com a desenvolupador informàtic per realitzar eines per a tècnics de so i músics, aplicacions d’àudio generatives, programes de vídeo mapping i de procés d’imatge digital. Té especial interès i participa activament en la producció i difusió de la tecnologia oberta i el programari lliure.

La seva activitat es divideix entre les seves produccions pròpies que poden prendre una multiplicitat de formats (instal·lacions audiovisuals, performances, peces d’art sonor, art digital, vídeo art, art conceptual, programari creatiu, etc.), i de col·laboració (el pintor Colin McCallum, l’escultor Lluc Banys Aixala, l’artista sonora Chloe Despax, els coreògrafs Daisy Thompson, Mireia Arnela, Miguel Robles, …). En tots casos, el seu treball se centra en aplicar les noves tecnologies a la producció artística, considerant tant els aspectes tècnics com el seu abast simbòlic, social i psicològic.

Jang-Suk Joon

Durant els últims anys, Jang Sukjoon s’ha centrat en la captura de paisatges urbans vernacles. A través de la fotografia i la instal·lació multimèdia interactiva, interpreta la vida quotidiana quotidiana en un retrat dinàmic de l’urbanisme contemporani en el qual vivim. El seu projecte més recent Flatcity tracta de la relació entre el sentit contemporani de l’espai físic i l’espai digital i la nova ecologia de la nostra era.

Jang posseeix un BFA i un MFA per la Universitat Nacional Coreana d’Arts, Seül. Ha exposat a nivell nacional i internacional, destacant la Sema Biennale Mediacity (2016), Flatcity, galeria Jandary (individual, 2015) a Seül, Ars Electronica, Deep Space 8k a Linz, Àustria (2016) i Docu META, MK2 espai d’art a Beijing, Xina (individual 2009).

Jang ha participat en nombroses residències, incloent la MMCA Changdong Residency (2007), Centre d’Arts de Christchurch (2009), C.O.L estudi d’art a Beijing (2011) i el programa UNESCO-Aschberg (2009). Jang va ser una de les finalistes del premi VH a Corea.

Viu i treballa a Seül.

David Crespo

Treballa en projectes artístics travessant disciplines i conceptes, abordant temes relacionats amb l’apoderament social sobre el territori. A través dels seus projectes, construeix instal·lacions o recrea escenaris físics amb la intenció de reinventar i llançar una mirada crítica sobre l’entorn.

El seu interès per temes presents en el dia a dia, fa que molt del seu treball giri al voltant de qüestions que refereixen al lúdic, punt de partida des del qual pretén generar alteracions de la realitat, reformulant les regles i les estructures que les sostenen, per desenvolupar nous conceptes i també com a forma de fer política. Per mitjà de l’acció, l’experimentació, la participació col·lectiva, el happening, el joc o la ironia defineix les formes dels projectes, prioritzant l’experiència i el factor social.