Segons l'últim decret que es va aprovar el passat dia 29 Oct., la activitat cultural estarà anul·lada o molt reduïda els pròxims 15 dies. Això implica que els esdeveniments publicats es poden veure afectats. Recomanem revisar el web de cada espai. Molta força!

Parlem de Fina Miralles. Soc totes les que he sigut

18:3020:30 h
Lloc:

Preu: Activitat gratuïta
Trobada

El programa Parlem de… vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.

PROGRAMA

Els dijous a les 18:30 h
5 de novembre – MACBA

Parlem d’Un pou en la paraula artista amb Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Mar Arza, artista.

L’obra de Fina Miralles comprèn un llarg període de temps i reflexions que abracen diverses etapes successives, com el correfoc d’una medul·la molt personal que les encén i les articula. Fer l’obra i fer la vida és un mateix fer. Hi ha un rerefons d’harmònics a l’entorn de la seva consciència del fet artístic i del fet de ser i reconèixer-se com a artista. Identifica una força interior que l’empeny sense remei, que es desprèn i es distancia del sistema artístic establert, però que reconeix un pou en la paraula artista. Se sent mare, i entenc i comparteixo el sentiment d’acollida que generen l’observació i l’alberg de l’autonomia del món.

12 de novembre – Museu d’Art de Sabadell

Parlem de Si t’uneixes a la vida com un ésser viu amb Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Tamara Díaz Bringas, investigadora i curadora independent, acompanyada de Maia Creus, professora d’art contemporani i investigadora.

Situem la nostra conversa a l’arxiu Fina Miralles, donat íntegrament per l’artista al Museu d’Art de Sabadell. Interroga, des del seu domicili, les condicions de veritat de l’arxiu, així com les forces que el van constituint i transformant, i les pràctiques d’exposició, crítica, investigació o col·lecció. Aborda el treball de Fina Miralles en relació, eludint les operacions que separen obra i document, obres majors i menors, dins i fora d’un determinat camp. Segueix els fils que connecten la poesia i les lectures de la pràctica de la Fina a través de les seves obres més reproduïdes: Dona-arbre (1973) i Recobriment del cos amb palla (1975). Posa en relació, des d’elles i envers elles, altres creacions de l’artista, suggereix vincles intermitents o intuïcions que es van connectant fins al present. Aprèn amb la Fina, al costat de cosmogonies ameríndies, a ser part del món i a abraçar-lo des de l’experiència d’allò vivent.

En col·laboració amb el MAS.

Lloc: Museu d’Art de Sabadell
Inscripcions: escriure a mas@ajsabadell o trucar al telèfon 93 725 77 47 en horari d’obertura al públic, que és de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges d’11 a 14 h. Amb inscripció prèvia. Places limitades.

 

19 de novembre – online

Parlem d’He sortit a escoltar el soroll de les fulles sota el pes del meu pas, amb Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Maite Garbayo, historiadora de l’art i investigadora, en conversa amb Fina Miralles.

Segons Fina Miralles, hi ha un fil que recorre la seva vida i la seva pràctica artística: el fil de la naturalesa, que ha anat mostrant-se de diverses formes i per mitjà de diverses matèries. Queden les imatges, que, agafades les unes a les altres, permeten desvetllar el llaç d’haver pertangut. Per a l’artista són testimoni d’allò que una ha fet, perquè no podia fer una altra cosa o perquè fem allò que, per alguna raó, havíem de fer. Maite Garbayo sempre ha pensat que els treballs de la Fina formen part d’un contínuum en què un saber sobre el cos es transmet i s’actualitza. Aquests poden llegir-se com a gestos de dissidència enfront de les representacions estetitzades i estèticament naturalitzades del cos femení. Mostren que hi ha alguna cosa en el fet d’haver d’existir en allò femení que resulta violenta i traumàtica en si mateixa.

 

26 de novembre – MACBA

Parlem de L’arbre de la vida amb Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Juan Canela, curador independent i crític.

Vaig conèixer la Fina ja fa uns quants anys a Cadaqués, on viu sent fidel al seu diàleg quotidià amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. La connexió va ser ràpida, les visites es van anar succeint i de seguida vam començar a tramar plans comuns. Recordo que, la primera vegada que vam parlar de la seva pràctica, un sentiment va emergir per sobre de tota la resta: estàvem parlant de la vida. Amb la Fina desapareix tota la retòrica supèrflua que, de vegades, envolta la pràctica artística, i inicies una conversa honesta sobre alguna cosa inherent a la condició humana. La Fina desborda el context i el seu treball es converteix en un vehicle per a les coses primàries i les substancials: sabers ancestrals, vides terrenals i cossos-arbres que desborden saba. Posa en rellevància aquell coneixement que sembla diluir-se en la uniformitat global, comprenent un món comú on els humans ja no som el centre de res i on la vida emergeix irremeiablement davant tota la resta.

L’arbre de la vida és un relat que teixeix experiències personals amb lectures curatorials de la pràctica de Fina Miralles, entre les quals apareixen veus d’altres artistes que conversen amb el seu treball. La idea és generar un diàleg amb l’exposició de la Fina al MACBA, intentant vehicular alguns vincles vitals que s’han anat desenvolupant al seu voltant, tractant alguns aspectes essencials del seu recorregut i la seva rellevància en el moment actual.

Parlem de Fina Miralles. Soc totes les que he sigut