PENSAMIENTOS DE UNA BAILARINA QUE COMPRENDIÓ EL RITMO AL MIRAR UN CADÁVER. Elena Córdoba i Luz Prado

20:0021:00 h
Lloc: La Caldera
eugeni d'ors 12
08028 barcelona
Preu: De 8€ a 12€
Arts en Viu

“L’any 2014 vaig fer una obra íntima que partia de l’observació del cadàver, una peça amb què em vaig acostar al procés de descomposició del cos. Aquesta obra es va anomenar Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera i va ser fruit de dos anys en què vaig estudiar, vaig escriure i confrontar el meu cos viu a un cos (el seu cos) sense vida. Sempre m’ha espantat no poder identificar-me amb el que vaig fer, per això no acostumo a mirar enrere. Revisar o revisitar em sembla temptar la malenconia, una amiga a la qual acostumo a esquivar tot el que puc.

Però Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera partia d’un text escrit que no havia canviat aquests anys, que m’havia estat esperant. Vaig voler prestar el cos a aquestes paraules perquè tornessin a sonar. Igual en els temps que vivim, aquestes paraules tornen a ser pertinents. Mai no hauria reprès aquestes reflexions sola, la meva amiga Luz Prado i el meu company Carlos Marquerie, em van acompanyar en aquest viatge.”

(UN) DÍPTIC SOBRE LA TRANSFORMACIÓ

Tres dies després d’estrenar y pareceremos árboles al Festival Zip estarem a La Caldera presentant Pensamientos de una bailarina que entendió el ritmo al mirar un cadáver. Dues obres distants en el temps i diferents en la seva forma però que aborden una mateixa temàtica, la transformació del cos com a matèria, i que ressonaran juntes gràcies a la complicitat d’entre el TNC i la Caldera que ho han fet possible.

PENSAMIENTOS DE UNA BAILARINA QUE COMPRENDIÓ EL RITMO AL MIRAR UN CADÁVER