La galeria Miguel Marcos comença la temporada 2023 – 2024 amb una exposició dedicada a Pepe Cobo que té per títol: Flores de Cantón y Lurigancho.
Conegut galerista, tant a Sevilla com a Madrid, amb sales d’art a les dues ciutats com també a Lima, Perú, Pepe Cobo presenta a Barcelona un projecte singular que constitueix una clara aposta per un discurs conceptual, a través de la tradició.
Les obres exposades estan basades en els dibuixos i brodats dels mantons de Manila, procedents de la Xina. En les cultures precolombines, aquestes peces tèxtils eren considerades distintiu de riquesa i prestigi. Tenien el seu simbolisme i eren utilitzades en una gran diversitat de contextos. A partir dels elements ja esmentats – mantó de Manila – també hi cal afegir peces de ceràmica i altres objectes, tot plegat amb la finalitat de dotar a l’exposició d’un fort discurs artístic, reivindicant el tèxtil i la ceràmica com un art major.
El 1565 el monarca Felip II va instaurar una ruta comercial, anomenada Ruta de Manila, que enllaçava aquesta ciutat amb Sevilla, passant per Acapulco i Veracruz. Això passava tres cops l’any, temps que durava la travessia. A l’interior dels vaixells es transportaven objectes que es consideraven exòtics, espècies, mobles, teles, etc., tots de gran valor i que passaven a mans de persones d’alt poder adquisitiu, allà on arribaven les mercaderies. Un dels ports de descàrrega era Acapulco, pagant-se aquests tresors amb els diners procedents dels Virregnats del Perú i Mèxic, fomentant així el sorgiment dels mercaders locals que van traficar amb aquests materials.
“El Mantón de Manila” va ser un d’entre aquells objectes el que va aconseguir rellevància i influència per la seva esveltesa, delicadesa, finor i aristocràcia, bellesa que, paulatinament va anar contagiant a la cultura popular, traduint-se en diversos elements com teles, coixins, polleres, vestits realitzats amb materials modestos… La seva vigència en l’actualitat és molt notable, al igual que les repercussions a altres èpoques com el vestit i la peça popular, verbigràcia a “Las Tapades” al Perú durant els segles XVIII i XIX.
Aquesta exposició és el fruit del descobriment d’un conjunt d’elements iconogràfics representats en peces de roba, objectes, quadres d’usos diversos amb els que Pepe Cobo vol expressar un nou enfocament sobre les cruïlles del mestissatge de cultures, a més de facilitar que els mateixos objectes tinguin una vida pròpia.
Uns fragments de Mantons de Manila originals, selectivament manipulats, són lliurats als interns de la Presó de Lurigancho a Lima, que treballen, fil a fil, i dia a dia, l’acabat d’aquests tapissos. D’aquesta manera, l’art es converteix en un element alliberador en la mesura que els presoners redimeixen part de la condemna pels dies treballats. Tan mateix, i atès el valor terapèutic i d’elevació de la tasca realitzada, els qui no tenen llibertat aconsegueixen d’alguna manera veure la llum a través d’una activitat creativa.
