La pintura sembla desaparèixer com a creació plàstica. És el resultat d’un llarg procés el qual ja s’anunciava amb la destrucció de la figura humana i la descomposició de les formes per Picasso i Braque, va seguir amb l’urinari de Marcel Duchamp i la simple presentació de qualsevol objecte de la realitat quotidiana, sense cap misteri -el principal misteri és descobrir-lo en allò més quotidià-, per a acabar amb la cerca de la provocació o la selecció d’objectes del món real vists de la manera més banal. Paral·lelament s’han desenvolupat altres tendències que, per diferents camins, allunyaven la pintura del testimoniatge vàlid dels éssers i coses que ens emboliquen. S’han registrat diferents reaccions contra aquestes vies tan negatives, unes realistes i abstractes altres, que, excepte algunes excepcions, no han sabut descobrir que la pintura, en un món que es troba en una transformació transcendental, continua viva.
GRAF és la plataforma que reuneix la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.
info@graf.cat
info@graf.cat