Es tracta de la primera exposició individual que se li dedica a Esther Boix (Llers, Alt Empordà, Catalunya, 1927) des de 2006, i que torna a posar en relleu el treball d’una artista que amb els anys s’ha anat fent més relevant. La mostra inclou algunes de les seves obres més emblemàtiques pintades a principis dels setanta, etapa que ella mateixa va denominar “Els anys durs”.

En aquestes obres, l’artista, de forma molt conscient, utilitza el cromatisme i les formes contundents per denunciar les nombroses injustícies socials que el règim franquista perpetuava i, en especial els abusos contra les dones. Cal recordar que Esther Boix sempre fou una artista políticament compromesa i que ja des de ben jove, va manifestar la seva voluntat de centrar-se en les experiències humanes per sobre de la concepció formal de l’obra.

Durant els seixanta, va ser de les primeres aristes, al costat d’altres pioneres com Ana Peters o Mari Chordá en preguntar-se pels rols tradicionals de les dones, com insinuen obres com «Gàbies» (1963) o el dibuix «Paisatge amb figura» (1966).