GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

NauEstruch presenta: Edu Hurtado i Vicente Vázquez

19:0023:00 h
Lloc: L'Estruch
Sant Isidre, 140
08206 Sabadell
Preu: Activitat gratuïta
Performance, Presentació, Residències

Reforma de Vicente Vázquez

“El enemigo” es el primer de tres films que els artistes tenien en marxa quan van arribar a Barcelona durant l’estiu del 2008 y que concluirien uns dies abans del 15 de Maig del 2010. “El enemigo” emergeix com un retrat oblic, entre la ficció i la realitat, d’una generació de productors culturals del context local Barceloní, reunits en un pis de l’eixample de la ciutat. La Cultura pop, biopolítica o revolució són eixos des dels que dialoga el cos discursiu d’una pel·lícula que s’interroga per la figura de l’enemic en les societats tardocapitalistes contemporànies i al mateix temps planteja una pregunta… és possible una revolució? Ara, deu anys després, fora ja d’aquell pis de l’eixample, Usue Arrieta i Vicente Vázquez, inicien “Reforma”, nom escollit pels artistes per la segona part de la triologia.

 

Després d’aquets dies de descans un cop arrivat a Barnã. tornaré a empendre un fort treball. Amic i company de taller: dec dir-te que aquet ja se n’ha anat al cel; la casa te que anar a terra! El dia de pendre comiat del palau d’Arc de Junqueres, el celebrarem amb un brenar, ben trist per cert, no obstant els esforsos que feiem perqué resultés alegre. Es ben intens el recort dels dies de lluita, de treball, i d’abatiment que’m passat alli, i ben dolç el recordar les ores de sincerísima amistat i conversa que hi haviem passat amb tu an aquells tallers embellits per l’aletejar de la nostra companya Lola.

Joan Miró

Carta a Enric C. Ricart, Mont-roig, maig de 1916.

 

La demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l’eixample de Barcelona i la preocupació per controlar als possibles esvalotadors, van ser els motius principals perquè el deu de març de 1908 comencessin les obres d’obertura de la moderna Via Laietana- coneguda aleshores com la Gran Via A de la Reforma interior. La Via Laietana comunicaria el centre neuràlgic de la nova Barcelona, amb el nou eixample i alhora amb el port, principal escenari de l’activitat econòmica de la ciutat. El finançament de les obres es va acordar amb el banc Hispà Colonial, que poc després construiria el primer edifici de la nova via. Amb el temps, la Via Laietana seria en bona part, la via de les principals corporacions empresarials de la capital catalana. Ara, la reforma transitarà la via barcelonina descrivint en diverses seqüències la situació en la qual es troba la via, amb les seves successives i contínues maneres de ser. Impostant a Proust diríem que “a poc a poc els espais de la memòria es cobreixen de diferents noms que, en ordenar-se amb el temps, en acomodar-se els uns i els altres, en travar entre ells relacions cada vegada més nombroses semblen imitar aquestes obres d’art acabades en les quals no hi ha una sola pinzellada aïllada sinó que cadascuna de les parts rep successivament la seva raó de ser, al mateix temps que els imposa la seva….”. Potser aquesta raó de ser a la qual fa al·lusió Proust, aquells on es consolida la memòria, sigui descobrir amb certa impotència, que en el que queda de vida, el canvi radical no serà.

Vicente Vázquez ha estat col·laborant i publicant les seves activitats en l’àmbit del cinema i les arts visuals des del 2002. Format com a artista visual, les seves contribucions als camps de la imatge temps i la producció d’objectes, del visual, auditiu i la formulació del social s’han mostrat en institucions públiques i privades nacionals i internacionals, així com en festivals de cine. El 2013 co-funda Tractora Koop juntament amb Usue Arriets, una cooperativa d’artistes basada en el model operatiu de les cooperatives de camioners. Juntament amb Nader Koochaki i Usue Arrieta, funden el projecte editorial -zko.

Entre les seves últimes exposicions cal destacar CMDG: As near as zero as one pleases, ESTE, Nova York; Ocho diez, seis o siete lobos, Fundació Joan Miró Barcelona; Contra Tapies, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona; 1813, Asedio, Incendio y Reconstrucción de San Sebastian, Museo San Telmo, Donostia; Resonance, Goethe Institute Wyoming Building, New York i 98 weeks en Beirut. Els seus vídeos s’han programant en el CGAI, MNCARS, La Casa Encendida, en el Festival Internacional de Cine de Las Palmas, Festival Internacional de cine documental de Navarra Punto de Vista, el FMX, Festival Mar de Plata o Cineuropa ( Santiago de Compostela). Recentment l’ Anthology Film Archives de Nueva York ha realitzat un doble programa amb vàries de les seves pel·lícules. Actualment prepara una exposició a Tabakalera.

En col·laboració amb Homesession

 

Hacer la nieve arder de Edu Hurtado

Edu Hurtado ens proposa Hacer la nieve arder (Ensayo sobre el comportamiento del monstruo), amb l’acompanyament de Jesús Alcaide, és un exercici conclusiu dels treballs realitzats en els últims 5 anys entorn a les coreografies socials del poder i el cos com a espai atapeït. Es tracta d’una peça escènica/performativa que sorgeix dels textos i accions de “Ruido. Nieve y la conducta de los animales”.

Durant la seva residència a Nauestruch, Hurtado ha convidat a paritcipar un grup d’estudiants de batxillerat de l’IES Vallès i l’artista performer Laia Estruch, el ballarí Dani Hernández. La tècnica, en qualsevol situació, existeix per ser desbordada. Per a aixòexisteixen els jocs. Per això jo hi ha la neu. Per això fem que cremi.

Edu Hurtado és llicenciat en Belles arts i postgraduat en Història Contemporània per la EHU on és investigador del grup en història contemporània Experiència Moderna i d’AHOA – Arxivo de la Memòria. El seu àmbit d’acció se situa en l’anàlisi dels processos de conformació de la imatge en relació a l’aprenentatge dels gestos tècnics, l’experiència corporal i les narratives de la instrucció partint d’una perspectiva de gènere. Ha exposat el seu treball com a artista en diferents contextos, espais, fires i centres d’art, com l’Institut Cervantes de Berlín, el Centre Párraga, Windsor Kulturgintza, Ennuvoli o el Museu Guggenheim de Bilbao entre d’altres. Hurtado també s’encarrega del comsariat del Respiradero (Getxu, Euskadi).

Actualment està preparant una exposición individual al Centre del Carmen de València  sobre el mateix treball.