Els engranatges tenen forma de gestos, de motlles, d’espais, repeticions, dixis o acumulacions. Es presenten a sí mateixos com si fossin una mena d’escenaris oberts: mostren els seus materials i les seves composicions que, engranades a sí, es tornen indicadores del seu propi llenguatge.

Els engranatges també son una marca espacial i una agència activa (un conjunt de pinces): la manera que tenen d’agafar-se a les coses parla de les seves intencions, que es perden fora de la seva definició originària, i que a l’hora afecten a allò amb que entren en contacte. Aquests engranatges només funcionen en conjunts granulats, i el que es proposa és versionar-los.