Amb la presentació de Fito Conesa i la performance de la soprano Claudia Schneider.
‘Anòxia. Un preludi constant’ (2023, 25’) és una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani. Per una banda, ens aproxima a la degeneració ecosistèmica i a l’ecocidi imminent; per un altre, ens dibuixa la xarxa de carreteres de pagament que els grans creuers tracen sobre les posidònies; finalment, també és un cant que interpel·la l’espectador i l’acosta a una situació present de conseqüències ja sabudes però mal gestionades.
A ‘Sinfonía para Rouyn-Noranda’ (2022, 12’34’’) Fito Conesa filma i composa per aquesta ciutat industrial al nord del Quebec on durant els anys d’explotació del coure i l’or a la dècada dels anys vint va arribar a ser la capital administrativa d’aquella regió explotada per la mineria, explotada per la colonització i ignorant dels drets i els coneixements indígenes. Conesa es pregunta què caldria en alguns llocs per iniciar un nou començament, per esborrar les accions del passat i per inventar nous hàbits capaços del ressorgir d’una nova alegria.
A ‘Helicón’ (2019, 10’) Conesa va convocar una petita banda d’instruments de vent i de metall a la Serra Minera de Cartagena. Aprofitant el llac creat amb els anys pels residus de les activitats mineres i el seu aspecte apocalíptic –una zona d’òxids contaminants i alhora d’una gran bellesa–, hi situa set músics de diverses edats i els demana que interpretin una melodia per veure si la terra respon i comença així la fi del món (i amb ella, la renovació).
