Influenciat pel graffiti i els rastres accidentals que observa als carrers, Pol Pintó explora conceptes com l’acció, l’aleatorietat, la repetició i la diferència. Utilitzant un programari informàtic que indica la ubicació exacta de cada línia i un tiralínies com a única eina, crea “R”. Aquest projecte aborda la fatiga com a motor de la producció artística, qüestionant la productivitat i l’eficiència. Les obres de Pintó, marcades per moviments repetitius, sovint impliquen una feina extensa, mostrant resultats aparentment inacabats que revelen la bellesa de l’fracàs, on l’abandonament es converteix en creació i la resignació constitueix la imatge definitiva. La vacuïtat predomina a les obres de Pintó, producte de la crisi visual que experimentem, deixant espai per a l’atzar i el pas del temps. En aquest treball repetitiu, es prescindeix de qualsevol element superflu. L’artista s’immergeix en un univers d’abstracció minimalista, acollint l’aleatorietat inherent a qualsevol moviment. Sense un propòsit definit més enllà de la seva pròpia realització, s’evita qualsevol gest intencionat, permetent que sigui l’eina mateixa la que determini la composició final. Aquest enfocament redueix considerablement el poder de decisió de l’artista.