L’acústica d’una catedral no és una conseqüència de la seva construcció, sinó que està al centre de la visió arquitectònica. La paraula de Déu, elevada i multiplicada, podia arribar a cada racó del temple gràcies a la reverberació. L’arqueoacústica ens ensenya que les pintures rupestres se solien situar als espais acústicament més rics de les coves, allà on les veus es multiplicaven sense cap altra explicació que la màgia. Avui dia, en què participem de ple en la saturació informativa, l’economia de l’atenció i la dispersió que se’n deriva, podem fer de l’escolta un acte de presència col·lectiva.
Maria Arnal ens oferirà un recorregut meditatiu per tres acústiques del Barri Vell de Girona: la cisterna del museu d’Història, la catedral i la capella de Sant Nicolau, en què la veu i l’escolta seran les nostres guies.
Activitat vinculada a l’exposició “Apories sobre l’aire”
