Noranta anys després de l’exposició homenatge que la Sala Parés va acollir en honor a Ricard Canals (1933), el pintor torna a la galeria barcelonina amb una nova mostra retrospectiva que presenta de manera concentrada gran part de la seva evolució artística, així com algunes de les seves obres mestres com Un palco en los toros (1904), Le Bar (c.1909-10) o els retrats de Benedetta Bianco (1870-1958), entre d’altres.
L’exposició acull una selecció que evidencia com Canals posà el folklore espanyol al servei de l’experimentació pictòrica i uns plantejaments plàstics els quals, tot i l’aire aparentment tradicional dels temes, els formulà sempre de manera plenament moderna. Igualment, posa el focus en la faceta de Canals com a dibuixant extraordinari, sense deixar de banda l’èxit que obtingué com a retratista a Barcelona – on s’hi instal·là definitivament el 1906 després de la llarga estada a París – o la seva immersió esporàdica en el paisatge.
Ricard Canals (1876-1931) i el seu temps és una exposició que reclama i explica l’obra de Canals en context, proposant vincles i comparatives amb altres artistes coetanis, amb alguns dels quals el pintor establí relacions personals i/o d’afinitat. Altres creadors com Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Pere Ysern Alié, Joan Cardona, Ramon Pichot o Marià Pidelasera, entre molts d’altres, es donen cita i dialoguen amb l’obra d’un dels pintors catalans de finals del segle XIX i principis del XX que assolí més èxit a mercats com els de París o Nova York. Aquesta exposició ha estat comissariada per Sergio Fuentes Milà.
