Primera exposició individual de l’artista Marie Zolamian (Líban, 1975) a Barcelona.
L’obra de Zolamian navega entre l’escena familiar, domestica i el reialme dels somnis. Semblant a un dejà vu, les seves pintures et transporten a un univers oníric de criatures hibrides, cares, mascares i paisatges quimèrics que et sembla conèixer d’una altre vida. Zolamian pren referències tant de la historia de l’art oriental com occidental i les recull i recompon segons moment desintegrant així, la noció d’afiliació i pertinença a una comunitat i fent aflorar un territori imaginari on apareix una iconografia basada en l’intent d’integració i on s’estableixen relacions – a vegades discordants- entre l’esser humà i la naturalesa, records d’allò individual i col·lectiu, entre tradició, separació y agitació, entre lloc, temps i cultura.
Si haguéssim de situar l’obra de Zolamian en un moment temporal, seria el de la vigília, entre l’estar adormit i despert, a la frontera amb el somni. Llavors, un cos esdevé un arbre i un paisatge un paper de paret habitat de símbols.
