L’escultor Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) està compromès amb la idea d’una construcció activa del lloc, com a resultat de les experiències de desplaçament i fluctuació que comporta transitar en estreta complicitat amb els fenòmens espaciotemporals de la natura. Des dels anys setanta, ha desenvolupat un ampli treball com a geòmetra de les orientacions cardinals, reflectit en un llenguatge estructural permeable a les situacions de pas. D’aquí la seva habitual atracció pels passatges, la topografia, les atmosferes o les marques.
Els viatges realitzats per l’artista en els darrers vint anys per llocs anònims (indrets especialment buits de Líbia, de la frontera de Xile amb Bolívia, de Nicaragua o d’Algèria, amb les seves “absències captivadores”) li han permès estudiar a fons els efectes de la travessa. En les seves interpel·lacions directes a la geografia recorreguda durant dies es reafirma la persistent mudança de l’horitzó, el continu ball de distàncies, la no linealitat del traçat, les dunes infinites i canviants…, la innegable provisionalitat de les referències.
Per a l’artista, “les rutes podrien ser un esquelet de la terra”, explorat en centenars de dibuixos inèdits que reescriuen l’experiència del viatge amb els seus reiterats bucles de coordenades, registres fotogràfics, senyals i mapes fragmentats. Indicacions permanentment esborrades i restituïdes de nou per retenir el temps en el contínuum espacial que s’activa en el recorregut.
Un mural de paraules sobre ubicacions en el territori acompanya els conjunts de gràfics i dibuixos. El particular joc de sinergies i contrapunts en l’encadenament de conceptes ens endinsa en la inabastable dimensió geopoètica de l’Atles.
