Si el panòptic és l’estructura de vigilància i càstig més popular a partir del segle XVIII; si la societat actual usa sistemes de control molt més difusos a través de la tecnologia de la informació i la comunicació, és possible fer de l’experiència i del coneixement un espai a recés d’aquesta vigilància?
Aquesta activitat de continguts i durada indeterminats (cada persona és lliure de romandre-hi el temps que vulgui) té per objectiu crear un marc de llibertat suficient per a una lliçó d’anatomia en temps real.
