L’exposició “Si un arbre cau al bosc” explora les relacions d’interdependència entre paisatge i percepció a través de la mirada de cinc artistes: Marc Àvila Català (Barcelona, 1992), Ana Ciscar (València, 1993), Núria Farré (Barcelona , 1992), Federico García Trujillo (Tenerife, 1988) i Nil Safont (Barcelona, 1995).

El 1883, la revista The Chaurauquan va llançar als seus lectors una pregunta a manera de passatemps. “Si un arbre cau en un bosc on no hi ha cap ésser, faria algun so?”. La revista Scientific American va voler resoldre l’endevinalla i un any més tard va oferir una resposta. El caure de l’arbre produeix una vibració a l’aire. Si allà no hi ha cap orella que ho pugui percebre, no hi haurà cap so. De manera semblant, podríem preguntar-nos si hi existeix el paisatge en absència d’un observador.

Més enllà de debats metafísics, la noció mateixa de paisatge està intrínsecament lligada a la mirada de l’observador, i només la podem comprendre des d’una perspectiva particular, des d’un “jo” i un “nosaltres”. Tot i que hem de reconèixer l’existència d’una realitat objectiva, espacialment i temporalment independent de l’observador, un paisatge, un territori, un lloc, no es poden reduir únicament a la topografia, la biodiversitat o les condicions climàtiques. La nostra percepció, filtrada inevitablement per influències culturals i personals, transforma el territori en una idea ètica i estètica impregnada d’anhels, experiències i records. Des d’una pràctica artística situada, les obres que conformen la mostra s’acosten a la qüestió del paisatge i la seva representació per aprofundir en les complexes relacions simbiòtiques entre individu i entorn, alhora que ens conviden a considerar la importància de l’observador en la creació, comprensió i representació dels territoris.

A cura de Gisela Chillida