La intersecció entre la pintura i el dibuix ens porta a explorar dues formes artístiques diferents, cadascuna amb el seu enfoc i tècnica característics.
Al 2017, la Bruna comença la seva pràctica artística de manera autodidacta, centrant-se en la pintura i partint de la necessitat d’expressar emocions. Per a ella, el retrat és de gran importància des del principi, i ho segueix sent —excepte en el dibuix, on acostuma a centrar la seva atenció en el paisatge—. Durant el 2023, es desequilibra la balança i el dibuix agafa molta presència a la seva obra, és així com en aquesta exposició decideix barrejar tots dos llenguatges que segueixen processos diferents, però parteixen d’una mateixa necessitat.
A la pintura, el procés sorgeix des de l’àmbit emocional i es manifesta a través de la taca, guiat principalment per la intuïció, d’aquesta manera les formes emergeixen des del subconscient. Mai té una idea definida de què busca en els quadres fins que els acaba. Tot i que els quadres són petits, al no saber què es busca, és una feina de molta paciència, es tracta més del procés que del resultat en sí.
En aquest context, els temes representats acostumen a ser rostres o fragments que expressen estats interns. També és una progressió basada en l’evolució de les pinzellades, on hi ha molt d’un mateix en l’acte en sí.
D’altra banda, el dibuix ens convida a un procés que parteix de l’observació, on la línia predomina com a element suggerent i expressiu. Aquí, l’atenció es centra a capturar l’essència de la realitat a través del traç, en un acte de contemplació i reflexió. Es tracta de buscar la força que es vol treure de l’element representat i tractar d’extreure-la. Els paisatges, animals i figures humanes conegudes adquireixen protagonisme en aquest univers.
La convergència entre la pintura i el dibuix permet que aquests dos llenguatges artístics es trobin i s’entrellacin, fusionant la intuïció amb l’observació i l’emoció amb la reflexió.
