GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

SIR3<METTE EDVARSEN / SERGI FÄUSTINO / FERNANDO QUESADA

Lloc: Mercat de les Flors
Carrer de Lleida, 59, 08004
Barcelona
Performance

Arabescos de lo cotidiano, conferència de Fernando Quesada

arabescos

Davant d’un parell de termes en oposició caben més de les dues opcions conegudes per escollir un terme o el contrari: triar les dues en una ostentació de pluralisme inclusiu o no elegir cap en un rampell de nihilisme excloent. Malgrat tot cap de les quatre possibilitats qüestiona, malgrat la radicalitat que podria assignar-se a qualsevol d’elles, l’status quo implícit en el problema plantejat. D’aquí que s’intenti explorar una altra possibilitat, que consisteix en una nova enunciació de la qüestió, perquè en algunes ocasions, per no dir en totes, les respostes no estan fora de la pregunta, sinó dins del seu propi enunciat.

Fernando Quesada és membre d’ARTEA. Arquitecte i professor titular de projectes arquitectònics a la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). Participa en el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la Universitat de Castella la Manxa -MNCARS. Autor dels llibres La caja mágica. Cuerpo y escena (2005), Del cuerpo a la red (2013) y Arquitecturas del devenir (2014).

Activitat prèvia a les funcions

Accés gratuït / Auditori de l’Institut del Teatre / 19h

METTE EDVARDSEN presenta No Title

mette-edvarsen

No Title arranca on acabava la meva última peça. A Black feia aparèixer objectes invisibles simplement anomenant-los i situant-los en l’espai. Després d’haver-me obsessionat amb el que és, ara investigo el que no és com una manera d’activar el pensament i generar idees i imaginacions. En aquesta nova peça, abordo l’existència a través de la negació. Quan deixes enrere tot el que no és, la perspectiva s’obre contràriament a tot allò que és. L’obra juga també amb les possibilitats i els límits del llenguatge i de l’ésser en l’espai i el temps.

No Title tracta de la realitat que existeix en el llenguatge i de la manera com s’estén a l’espai real. De com es desdibuixen la memòria i la imaginació. De com les coses poden ser aquí i alhora no ser-hi, i de la diversitat amb què tot plegat es defineix. D’allò que se’n va i d’allò que queda. De la percepció que tot és transitori i que res no dura per sempre. Del que ha desaparegut abans d’hora i del que mai no acaba de desaparèixer. Del que significa una peça i la seva producció, del que pot arribar a fer, de la finalitat que té, de quins poden ser el seu poder i els seus límits. Del decalatge entre el món i les idees que en tenim, la distància insalvable entre el pensament i l’experiència, entre l’aquí i l’allà. No Title és una escriptura en l’espai, una escriptura que és alhora una addició i una sostracció. Una escriptura que traça i esborra, que es mou i s’atura, que mira tot allò que no és aquí i que, en canvi, recupera tot el que hi és.

El treball de Mette Edvardsen es situa dintre del camp de les arts escèniques, tot i que també explora altres formats com el vídeo, els llibres i l’escriptura. Durant alguns anys va treballar com a intèrpret per a Les Ballets C. de la B. amb Hans Van den Broeck (1996-2000) i Christine de Smedt (2000-2005), i ha ballat en peces amb Thomas Hauert/ ZOO (B), Bock/ Vincenzi (UK), Mårten Spångberg (S), Lynda Gaudreau (CAN), deepblue (N/B), entre altres. Els treballs de creació pròpia inclouen Private collection (2002), Time will show (detail) 2004, Opening (2005/ 2006), The way/ you move (installation, 2006), i a més a més, nobody will know (2007), every now and then (2009), Time has fallen asleep in the afternoon sunshine (2010), Black (2011), i the video works Stills (2002), coffee (2006), cigarette (2008) i Faits divers (2008).

Creació i interpretació Mette Edvardsen

Producció duchamps vzw and Mette Edvardsen/ Athome
Coproducció Kaaitheater/ Brussels, BUDA/ NEXT Festival/ Kortrijk, Teaterhuset Avant Garden/ Trondheim, BIT/ Bergen, Black Box Teater/ Oslo supported by: Vlaamse Gemeenschap, Norsk Kulturråd
Agraïments especials a Heiko Gölzer, Mari Matre Larsen
Foto Lilia Mestre
Disseny gràfic Michaël Bussaer

www.metteedvardsen.be

SERGI FÄUSTINO presenta Fäustino IV o Concert per a esforç i so

Secció Irregular 2014-15 març

Entenent la fisicalitat com la sèrie de processos que s’activen en un cos quan està en acció, hi ha un interès en el que transmet aquest cos en plena activitat, una cosa difícil de compartir perquè es produeix a l’interior del cos i perquè allò que transmet està sovint relacionat a espais d’auto percepció, sensibles i intuïtius. És aquí on entra en joc el so com a mitjà pel qual compartir aquesta fisicalitat. Hem desenvolupat un dispositiu que monitoritza els diferents processos que s’activen en un cos en ple esforç per fer que el cos – gràcies al dispositiu –, es converteixi també en un instrument que produeix i modifica el so a temps real amb l’objectiu de construir un paisatge sonor.

Aquesta proposta forma part del procés d’investigació al voltant del cos anomenat FÄUSTINO.

Sergi Fäustino: Ara mateix, els meus peus es recolzen a terra per la part de davant, des dels dits fins al coixinet. Tinc el segon dit de cada peu torçat, és herència de família, el meu cosí també els té així i la germana de la meva àvia també els hi tenia. El turmell està lleugerament flexionat, només una mica, tot just per sentir una mica de tensió a la zona. Tinc els dos turmells operats, em vaig trencar els lligaments exteriors jugant a bàsquet. No a la vegada, primer un, i al cap d’un any l’altre. Després m’he fet dues distensions més, una a cada turmell. M’han quedat laxes i mai més he tornat a saltar com abans. Els bessons estan tocant el barrot que creua la cadira per sota, estan una mica carregats i per això noto més el barrot. Els bessons m’han crescut des que corro en sèrio. Els genolls estan flexionats a uns 45 graus. Sento el meu pes a la cadira a través de la part posterior de les cuixes. Noto més el quàdriceps dret que l’esquerre. Tinc la pelvis basculada i m’estira la part baixa de les lumbars per l’acció dels isquiotibials. Tinc els isquiotibials curts per haver practicat vela lleugera durant la pubertat, en l’etapa en que es forma el cos adult. Això és dolent per a les lumbars però és bo per a protegir els genolls. Em costa mantenir la part baixa de l’esquena recta. Tinc la panxa cap endavant i les meves vísceres es recolzen per dins. La part alta dels meus braços penja de les espatlles i els avantbraços estan recolzats a l’ordinador una mica abans dels canells. No puc estirar del tot el braç dret per una lesió que em vaig fer quan era petit, se’m va trencar un tros d’os i se’m va quedar a l’articulació. Els dits a les tecles. El meu coll està inclinat cap endavant i el meu cap està basculat cap avall, mirant la pantalla de l’ordinador mentre escric això.

Idea i cos Sergi Fäustino
So i aparells Marc Romagosa
Agraïments Josep Maria Padullés, Roc Jiménez