La mirada d’un cavall és el més bell i trist del món. Com materialitzar això en una dansa? No la mirada del cavall, sinó la sensació de la mirada, cosa que provoca en mi… És un amor profund. Els cavalls es maten quan ja no són útils per a l’ésser humà, com si alguna cosa o algú hagués de tenir alguna utilitat. L’art, per exemple, no serveix de res. Per això vull fer mil coses.
Aquesta obra tracta d’un ramat de cavalls que corren lliures per un camp obert, exhausts però feliços; no saben que moriran a la guerra. Aquesta obra és un exercici de llibertat. De vegades una mentida es pot convertir en veritat amb el temps. La imaginació és una invitació. La vida és un ensurt.
