T'ensenyaré tot el que he vist. Alba García i Allué i Ana Gallardo

Lloc: Dilalica
Trafalgar 53
Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Matèries vives, que muten, es mouen. Canvien de lloc, de temps, de forma. Les matèries absorbeixen aquestes mutacions generant memòria. Una de les matèries relata les seves experiències. Les narra com una manera de donar-se forma a si mateixa, però no totes les matèries són capaces de narrar-se. Tot i que totes muten, envelleixen, es podreixen. Potser, simplement, aquella és l’experiència que ens narren en el seu propi cos. Ens ensenyen el que han vist. Cadascuna ho fa de manera diferent. Serà la nostra experiència amb aquesta matèria i la nostra capacitat de narrar-nos a nosaltres mateixos la que recopili aquest relat, l’absorbeixi com un altre canvi de lloc, de temps, de forma.

A partir de les preguntes: què és ser una artista nova, jove, emergent? I en aparent oposició, què és envellir? què implica envellir sent artista? com envellir amb el pas del temps perseguit per l’idea d’utilitat? I en aquesta era de crisi ecosocial apocalíptica en què semblés que no arribarem a la vellesa, com visualitzem els nostres envelliments? Alba García i Allué indagarà en diverses experiències, trobades i paisatges des de la seva perspectiva d’artista jove. Experimentarà amb les possibilitats de narrar-se a si mateixa com a mètode de subsistència a través del vídeo d’una youtuber que busca el significat de la vida. Acompanyada de paisatges ancestrals i matèries en putrefacció, l’artista es projectarà cap al seu futur com a matèria viva en un context on s’encasella en la precarietat allò que es considera inútil davant la mirada d’un públic que ingressa als espais artístics enrarits.

L’exposició d’Alba García i Allué estarà acompanyada d’una peça que compon la sèrie “Escola d’envellir” d’Ana Gallardo. Es tracta d’un vídeo on la Mariani -una dona gran que va aprendre a treballar en ceràmica després de jubilar-se i per una degeneració macular va quedar cega- realitza amb Ana, obres en fang i argila amb els ulls tancats i sense veure. Acompanyant al vídeo una pissarra ens dona les instruccions per pintar un mural de fang amb els ulls tancats. Al mateix temps, una galleda amb aquest fang/argila ens convida a intervenir la paret de Dilalica per crear un mural sumant capes d’experiència col·lectiva.

D’aquesta manera, el diàleg entre aquestes dues artistes als extrems de les seves carreres, gira entorn de les formes que poden prendre els cossos materials a través de les mans o el llenguatge en la narració i representació de la memòria travessada per aquestes trobades, temps i llocs. En l’intercanvi amb Gallardo, García i Allué explorarà en viatges de (auto)coneixement les derives d’una matèria humana que ens ensenya tot allò que ha vist envoltada d’altres matèries que ensenyen alhora les seves experiències de maduració.

T’ensenyaré tot el que he vist