La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla són dues característiques presents en tota l’obra de Teresa Solar (Madrid, 1985). El seu treball parteix d’una recerca constant de múltiples conceptes presentats com a enormes instal·lacions escultòriques que, aquests últims anys, s’han anat complexitzant a través de formes relacionades amb la resistència, el buit, el cos o l’estructura òssia. Si en un primer moment l’artista partia del dibuix i el vídeo com a eines fonamentals de treball, amb el temps, la seva producció s’ha centrat en la pràctica de l’escultura i els nous materials. Amb ells, ha anat articulant un desplegament de formes que reprenen elements emparentats amb el món orgànic i condueixen a una constel·lació de metàfores relacionades amb els fluxos de corrents, els buits i la connectivitat entre orificis i cavitats.

Aquest projecte sorgeix de l’interès del Museu CA2M i del MACBA per mostrar en una exposició individual l’obra de Teresa Solar produïda aquests últims anys. Comissariada per Tania Pardo (subdirectora del Museu CA2M) i Claudia Segura (comissària d’Exposicions i de la Col·lecció del MACBA), la idea principal de la mostra és al·ludir a la relació amb la matèria, el llenguatge i la producció corporal a través d’una museografia que varia, canvia i s’expandeix de manera molt diferent a cadascuna de les seves seus.