Thanks, but I’ve got my own és una sèrie d’obres sorgida de la reflexió de l’artista sobre l’anàlisi del comportament humà.
Tots tenim al cap la imatge de la batalla pel paper higiènic en els supermercats durant la pandèmia. El paper higiènic va ser el primer que va reflectir l’absurd que suposa la por al desconegut i a una realitat difícil de comprendre. Un canvi de valors, de les nostres pors i incerteses, que també superem amb humor negre.
“La resposta em va portar a preguntar-me de forma més general quins errors cometem en l’entorn actual en constant canvi; com entendre alguna cosa en constant moviment; com netejar el desordre que detectem per a recuperar la calma des de la comprensió d’aquest entorn”.
Per a la seva sèrie, Raymond Gaston va tractar de transformar el material bàsic del paper higiènic en un objecte artístic desitjable. A més de qüestionar per complet la forma en què valorem els objectes, es distancia de l’aclaparadora realitat de la mort massiva i la quarantena. La sèrie convida a la reflexió amb un toc d’humor.
