Genís de Diego (1988) és un pintor que treballa i viu a Barcelona. Finalitza el Cicle de Grau Superior en Il·lustració (2010) a l’escola Serra i Abella (L’Hospitalet de Llobregat). Es gradua en Belles Arts (2016) per la Universitat de Barcelona on cursa també el Màster en Formació del
Professorat de Dibuix (2017).
Les seves pintures que beuen per igual de la tradició pictòrica i de referents populars com la pintura de murals amateurs o els rètols pintats a mà. Són un còctel entre la recreació històrica, la fantasia i l’apreciació de la cultura i estètica de les èpoques. El seu treball constitueix un conjunt eclèctic que accepta caure en contradiccions, posant a un mateix nivell la cosa decadent, banal o bell. Genís de Diego ens ho descriu de la següent manera:
“ Persones que carreguen massa coses, que cauen, que no saben que fer. Ioguis que després es
volen drogar i menjar-se una hamburguesa. Éssers mitològics que s’han perdut i estan molt bé i
alhora estan al pou. Complements medievals vermells.
Hobbies ridículs. ”
La iconografia medieval en la pintura es refereix als símbols, motius i temes recurrents que s’utilitzaven per a representar conceptes religiosos, històrics i culturals en l’art. Sense constituir el centre de la proposta, podem veure aquests paral·lelismes en les pintures del Genís on, a cavall entre el trecento i el quattrocento, trobem figures desdibuixades que ens remeten a les pintures de sants, detalls d’escenes de batalles, o la representació d’objectes terrenals per recordar la fugacitat de la vida (vanitas) i l’interès cap allò inanimat.
Mirant de ser coherent amb la sensació contradictòria que vol representar, la tècnica esdevé també un aspecte de les seves obres en el qual es sent lliure per investigar i mutar, sovint destruint allò que representa per deixar lloc a l’absència. Genís de Diego genera una vibració, un contrast, entre el cromatisme i la composició que accentua l’estranyament a partir de composicions inestables, incomodes i la paleta cromàtica positiva i harmonitzada.
