Tenen imaginació els arbres? I si és que en tenen, com la representen? I com ho fan? Aquestes qüestions són de difícil resposta, perquè ens costa de creure que tret dels éssers humans, també hi pugui haver d’altres éssers amb capacitat de pensar i d’imaginar. El projecte se centra en el tronc de l’arbre que és la seva fisonomia permanent, única i expressiva, la que sempre hi és, i el lloc on s’elabora la imatge que manifesta la seva evolució, tot un llenguatge.
El treball de Jordi Ortiz (Tarragona, España, 1957; viu i treballa a Barcelona) consta de 373 fotografies d’espècies diferents d’arbres fetes a la ciutat i que han generat una actuació més imaginativa. El resultat són unes fotografies que mostren el treball pausat, però intens, amb què l’arbre exterioritza la seva creativitat, dibuixant i configurant un món oníric, fantàstic, ple de màgia. Aquestes imatges traspuen infinitat de matisos de colors primigenis, profunds, producte d’una constant simbiosi amb l’entorn.
