Tres veces dije fuego (Tres cops he dit foc) és un projecte d’investigació que pren el foc com a reacció química però també com a metàfora per preguntar-se per la violència, la mort lenta, i l’organització i el control dels cossos al llarg de la història. A manera de tríptic, el cos que s’autoimmola, el foc com a imaginari de la malaltia i el territori que és incendiat, són invocats a través de relats i anecdotaris, explorant les possibilitats del llenguatge per performar els arxius i interrogant-se sobre les potències restitutives de l’escriptura i la performance.
El 2 de novembre Marta Echaves presentarà una de les parts d’aquest projecte, que ha titulat Te llevaré flores (Et duré flors), en què a manera d’acció memorial viva compartirà algun dels materials en què ha estat treballant durant el període de desenvolupament de la beca Barcelona Producció. En paraules de Saidiya Hartman: és possible construir una història des del “lloc de la parla impossible” o ressuscitar vides de les ruïnes?, pot la bellesa proporcionar l’antídot al deshonor, i l’amor una manera d’“exhumar plors enterrats” i reanimar els morts?
