Com ens relacionem amb allò que no veiem? Quina relació tenim amb l’aire?
Davant l’evidència científica que la contaminació de l’aire actual a les ciutats mata i que aquesta crisi de salut pública està interrelacionada amb la crisi climàtica i la pandèmia de la covid, aquest programa convida a pensar la relació que tenim amb l’aire i la necessitat d’establir un canvi d’un sistema que prioritza les lògiques de l’economia neoliberal per sobre de la salut dels seus habitants.
Apel·lant al dret universal a respirar (Achille Mbembe), l’exposició també posa de relleu la incidència de la covid-19 en la consideració de l’aire i en la relació que tenim, tant en l’àmbit científic com en el ciutadà, amb les partícules que no veiem però que formen part dels nostres ecosistemes.
L’aire com espai de lluita poèticopolítica des de la mirada física, nanomètrica i ambiental es pot llegir des de les propostes d’artistes com Maria Arnal, Fito Conesa, Oriol Riverola (John Talabot), Mireia c. Saladrigues i Pep Vidal. El segon aspecte que tracta l’exposició és una mirada més especulativa i poètica: com ens relacionem amb allò que no veiem? Quina relació tenim amb l’aire? Com interacciona aquest element d’abast planetari amb la matèria? I amb la nostra pròpia respiració? En aquesta escomesa, trobem els projectes de nova creació d’Abelardo Gil-Fournier, Job Ramos i Núria Merino.
