L’any 1951 arribava el turista un milió a territori espanyol. Al mateix any, ho feia també el primer ambaixador dels Estats Units. Començava així una aliança entre turisme, franquisme i capitalisme que arriba fins avui. Per a l’estratègia geopolítica nord-americana i per a la classe mitjana del centre i el nord d’Europa, se’ls obria un paradís barat de sol i platges. Per al franquisme, el manà del turisme portava riquesa i modernitat. S’inaugurava així un model productiu que permetia extreure el màxim rendiment a uns pocs per portar-lo, tot seguit, a paradisos fiscals. Un model encara vigent.

Aquesta exposició recupera la mirada d’aquells qui, com a infants, van venir a gaudir del turisme de sol i platja, ignorant quina era la realitat social de seu destí de lleure.