GRAF, l’agenda que suma totes les agendes.

Si encara no reps la nostra Newsletter, pots subscriure't aquí

Mevaveu – Entrevista amb Laura Llaneli

Mevaveu és el resultat d’un procés d’investigació amb relació al so, la veu, el llenguatge i les identitats de gènere que estudia el rol que la veu ocupa a l’hora de definir-nos. Parlem amb l’artista Laura Llaneli sobre aquesta proposta, que ha estat una de les guanyadores de la convocatòria oberta PostBrossa 2022-2023.

 

Quina és la gènesi de la peça?

El projecte sorgeix arrel de tres projectes anteriors que he treballat en els últims anys. Per una banda, La condición vocal en el qual s’investigaven els dos extrems de la veu, el crit i el xiuxiueig, i les connotacions polítiques i de gènere associats a ells. D’altra banda, Anant d’una extremitat a l’altra, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella qüestionava les convencions d’afinació en la música occidental i mostrava la dificultat que senten moltes persones d’usar la seva veu cantada per por de no seguir un cànon d’afinació. En darrer lloc, Neutral Voices, pel qual es van fer expressament veus digitals de gènere neutre perquè no existien.

Sobretot a partir d’aquest últim treball em qüestiono quines característiques ha de tenir una veu per considerar-se masculina o femenina, si hi ha veus que poden fugir d’aquesta dicotomia i què passa quan la teva veu no respon als cànons del que és el teu gènere.  Aquestes preguntes són la gènesi de Mevaveu.

 

Les veus que sentirem a la mostra venen d’una llarga investigació que has dut a terme. Com ha estat el procés? Com has arribat fins aquí?

El primer que vaig pensar era qui podien ser les persones més adients per donar possibles respostes al tema i que s’haguessin vist afectades pel mateix. Per això i per veure si el projecte tenia sentit, vaig entrevistar a Judit K. dona trans, música i activista. Ella em va fer veure que era un tema interessant, poc tractat i que generava problemàtiques a moltes persones. Arran d’aquesta primera conversa, vaig contactar amb Roberte Piqueras, qui porta l’ESPAI SEGUR de Sabadell, ja que abordar el projecte dins d’un col·lectiu LGTBIQ+ era el que semblava més interessant en ambdues direccions.

A partir de les trobades amb el col·lectiu vaig fer tot el primer procés de recerca, que va consistir en entrevistes individuals enregistrades. A cada entrevista es definien més quins eren els temes que es repetien sovint. Durant les entrevistes també recollia material cantat i xiuxiuejat; cançons i poemes que eren o havien sigut importants per a cada persona.

Mevaveu contempla la veu en diverses situacions individuals i col·lectives: La veu cantada a cappella, la veu parlada, la veu xiuxiuejada i la veu cantada en grup.

La part grupal ha estat la més complicada de realitzar, donat que la idea que es tenia en un principi, que era treballar amb un grup definit de 8 persones, va ser inviable per temes de logística. Finalment, s’han incorporat més veus i la part coral del projecte ha estat cantar frases seleccionades  de les entrevistes, posant melodies pròpies acordades col·lectivament.

El resultat és una composició octofònica (fa servir vuit altaveus) de 38 minuts que combina totes les fases del projecte. Alhora, s’han dissenyat uns peus d’altaveu que sorgeixen a partir de formes extretes del sistema fonador, totes les parts del nostre cos que fem servir per generar la veu.

Ha sigut un projecte amb moltes col·laboracions, en el qual he après molt en tots els sentits.

 

El visitant trobarà alguna connexió amb l’univers brossià?

Brossa va treballar molt la paraula i el seu contingut de manera simbòlica i gràfica. Mevaveu proposa un treball de la paraula en la seva vessant sonora, alhora que simbòlica. Cada situació ens predisposa a una entonació de la veu completament diferent. Cadascuna de nosaltres som moltes veus que activem de manera inconscient depenent d’en quina situació ens trobem i davant de qui ens trobem. Alhora que cada paraula pot tenir multiplicitat de significats semàntics, aquesta, associada a un to de veu i una entonació encara els multiplica.

____

Entrevista de la Fundació Brossa amb l’artista Laura Llaneli.

APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. En aquesta ocasió, la Fundació Brossa – Centre de les Arts Lliures ens proposa publicar les entrevistes que s’han fet amb els artistes que formen part del projecte expositiu PostBrossa, una proposta que explora els marges de la paraula, la imatge i la acció, i provoca la creació de propostes que, d’alguna manera, estiguin acord amb un esperit brossià d’experimentació, radicalitat i compromís crític.