GRAF, l’agenda que suma totes les agendes.

Si encara no reps la nostra Newsletter, pots subscriure't aquí

Nov. 2022
Ruta Xarxaprod 2/5
per Helen Torres

Exercici de fabulació especulativa #Portbou, 2022

To: maria@casa_wbenjamin.cat

Subject: La Almáciga

 

Estimada María,

si bé encara són notes, les comparteixo amb tu perquè els donis un cop d’ull.

Ara que el conveni entre l’hotel i la Casa Walter Benjamin sembla que a la fi tira endavant, aviat podrem llançar la primera convocatòria. Tant de bo!

 

Espero els teus comentaris

abraçades,

h.

 

ADJUNT: almaciga.odt

 

Projecte de residències de gestació La almáciga

Les residències de gestació La almáciga es proposen com un planter d’idees, pràctiques, sabers i processos col·lectius, en col·laboració amb la Casa Walter Benjamin de Portbou.

En sentit etimològic, gestar significa portar en la matriu, pensar, desenvolupar un pla. Per a gestar, es necessiten llavors, cures, sabers compartits, comunitat, una temporalitat remugant (Massón).

El projecte La almáciga aposta per un art polític situat, en aliança amb un pensament científic i unes polítiques en simbiosis amb el lloc. Per lloc no entenem sol territori, en tant «àrea controlada per un cert tipus de poder» (Foucault), ni paisatge («camp considerat com a espectacle», Moliner), sinó també hàbitat, «posar el segell propi» (Lefevbre), «estructura relacional» (Heidegger), fenomen amb esperit propi, holobioma.

Considerem que hi ha llocs privilegiats per a tractar determinades temàtiques, però no seguint les dicotomies rural/urbà i naturalesa/cultura. Allò rural com a espai exclusiu d’allò natural, l’autèntic, tradicional, els sabers populars, l’original, en contraposició a l’urbà com l’artificial, com a símbol de la modernitat i el progrés, és una contraposició que no sols no aconsegueix per a entendre les naturocultures emergents, sinó que fonamenta falses nocions. Per exemple, la volta al rural com un retorn a la naturalesa, a la vida sana, al bon viure de les comunitats.

Però no existeixen espais lliures de cultura. Allò rural també està contaminat, els cultius són una tecnologia, tant com els tractors. Són els horts urbans més artificials que els rurals? L’important per a la continuïtat de la vida és què es cultiva, com, per qui i per a qui. La qüestió és qui menja a qui, i de quina manera.

Creiem que un art comunitari aliat amb les ciències i les polítiques, centrat en la generació de còpies sense originals, pot ajudar a disminuir aquest desfasament entre les nostres creences i la realitat, actuant com a detonador d’una consciència menys antropocentrada i més ecocentrada.

La nostra intenció és alimentar l’aliança entre activismes, arts i ciències per a contribuir al que Anna Tsing diu «les arts de viure en un planeta ferit». Només en la convivència, enfrontant-se als problemes de la supervivència a través del coneixement i la negociació constant, podem pensar en sabers situats capaços de generar polítiques de justícia multiespècies.

No rebutgem l’art com a acció individual, més aviat proposem alimentar maneres de fer en sintonia amb els processos simbiòtics específics de cada lloc. L’art centrat en l’empatia té la capacitat de transformar al subjecte-artista, però no tant al lloc on va ser generat. És per això que ens basem en la comunitat com a actor i gestor cultural i artístic, capaç d’impulsar canvis en clau ecocentrista. Per això, oferim una xarxa d’aliances entre diferents habitants del lloc que serveixi com a guia, inspiració i agent crític dels prototips que es gestin en cadascuna de les residències.

 

Metodologia

Proposem aquestes residències de gestació com a processos col·lectius encarnats per persones i grups de diferents àmbits de la vida social, cultural, política i científica.

Es formarien grups d’entre 8 i 10 persones, seleccionades segons resolució de cada convocatòria, que durant un mes treballarien amb l’assessorament i el suport d’una xarxa d’agents locals.

Al llarg d’aquest període de convivència, es generarien prototips que contribueixin a la resolució de problemes específics del lloc al voltant de tres nusos temàtics: 1) la frontera; 2) els hàbitats; 3) l’herència.

Aquests prototips tindrien la capacitat viral d’expandir-se cap a altres llocs, adaptant noves formes segons les necessitats específiques, funcionant com a bombes de llavors.

 

Nusos temàtics

Específics: la frontera (geogràfica, cultural, lingüística, econòmica, jurídica i simbòlica; cossos-territori; cossos marcats; xenofòbia; camins de l’exili ahir i avui; memòria històrica); la caça (superpoblació d’herbívors; maltractament animal; introducció del llop; contaminació dels ecosistemes; equilibri sociocultural); la guerra (com a realitat i com a metàfora)

Transversals: #homeòstasi #simbiosi #simbiogénesis #transitar #petjades #suport mutu #comunitat #justícia i relats multiespècies #hospitalitat/hoste/hostis/*hostage #proximitat #memòria #continuïtat

 

Temporalitat

    • Dies 1-15: cada participant/grup oferirà i participarà en tallers, passejos, lectures, menjars. Objectius: conèixer-se i conèixer el lloc juntament amb la xarxa local d’associacions i pobladors per a compartir sabers i definir objectius.
    • Dies 16-26: traducció del procés a un o diversos prototips amb capacitat viral, que poden adquirir múltiples formes i funcions. Primera presentació a la xarxa.
    • Dies 26-30: Modificació dels prototips. Segona presentació. Ajust. Presentació pública.
    • retrobament al cap de tres mesos (3-5 dies): seguiment del procés viral dels prototips. Presentació pública.

 

Perfil

    • Es pot aplicar a títol individual o grupal. No és necessari ser artista.
    • Especificar quines habilitats i sabers s’ofereixen, en quina àrea, i quines metodologies es proposen per a compartir-los. Tots els sabers són benvinguts.
    • El període d’inscripció està obert tot l’any, organitzat en 4 períodes de residències
    • Els nusos temàtics de cada residència s’especificaran a partir de la casualitat, la conversa i les possibilitats materials.
    • En cada residència hi haurà agents amb habilitats i coneixements en les ciències, les arts i les polítiques.

 

Text d’Helen Torres en col·laboració amb GRAF. Helen és sociòloga, traductora i educadora

Aquest mes de novembre han tingut lloc les jornades de portes obertes de la Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya (Xarxaprod), durant les quals diverses entitats que formen part han obert les seves portes, organitzant activitats per a donar a conèixer els seus espais i contextos. Des de GRAF ens sumem amb la producció de cinc Rutes GRAF que en aquesta ocasió es concreten en textos de reflexió que aprofundeixen en diverses temàtiques vinculades als centres de la xarxa, des de la mirada de cinc agents de l’art i altres àmbits: mafe moscoso (treballa en entorns entre escriptura, etnografia i art), Helen Torres (sociòloga, traductora i educadora), Bàrbara Sánchez Barroso (artista, feminista i amant dels llibres), Rita Andreu (comissària, gestora cultural i realitzadora audiovisual) i l’equip GRAF. En cada Ruta vinculem un dels textos amb un grup d’espais de Xarxaprod, suggerint afinitats entre ells.

Traducció del text al català per GRAF