Abril 2021
Territori Contemporani 2/5
per Èlia Llach

EL VENT VOLDRÀ ESBORRAR-TE

Aquesta és una terra que davant nosaltres es despulla lenta i sagrada, i invoca déus i morts. Quins camins queden encara per recórrer que la memòria no hagi gastat? Quins llocs queden encara per nomenar?

És millor pujar la costa del cementiri de Portbou de nit. És millor que sigui una nit freda i sense lluna. Entre el memorial a Walter Benjamin i la porta d’entrada al cementiri hi ha un banc on asseure’s. De dia veuries l’horitzó i com la terra s’arrauleix sobre la mar. Ara el que veus és solament negre. Per fi els teus ulls descansen, deixen d’intentar veure. No saps quina paraula. No hi ha un altre lloc en aquesta terra on tindràs els ulls tan oberts com si els tinguessis tan tancats. Escoltes el xiulet d’un tren de mercaderies i el rumor de l’aigua.

42°25’36.4”N 3°09’46.7”E

Aquesta és una terra que comença quan l’asfalt esquinçat acaba. Camins vells, camins de ronda, camins de cabres, camins a la fi. No vagis pels camins amb un destí fix. Un dia em van explicar que en algun camí prop de Port de la Selva, el poeta J.V. Foix amb uns amics van trobar a Joan Miró buscant a Déu. Un d’ells li va dir que a Déu el trobaria “assegut, pacient i misericordiós, amb els vells i els jubilats, en el banc del Si-no-fos”. Banc de lamentacions i de converses amb la mort, el banc del Si-no-fos a Port de la Selva, es troba enfront del Cafè de la Marina. Als matins hi trobaràs a un home venent loteria i números dels cecs.

42°20’24.3″N 3°13’29.4″E / 42°20’16.1″N 3°12’13.6″E

Si pots, perd-te pels camins. De tant en tant trobaràs a algú. És d’obligat compliment saludar a qui et creuis. És molt difícil avui dia perdre’s ja que tots els camins estan senyalitzats. Amb sort trobaràs alguna indicació que compleixi altres expectatives. Si finalment estàs del tot perdut i no suportes aquesta estranya sensació, col·loca’t d’esquena al sol amb els braços estesos. Segueix l’ombra del teu braç dret i arribaràs a la mar. De nit, cerca l’única estrella que no es mou i deixa-la a la teva esquerra.

Aquesta és una terra cantada, llegida, escrita, pintada i construïda perquè vam voler posseir-la. En els anys 60 van arribar els americans al Parc Natural de Torroella de Montgrí. Van construir l’estació militar Loran-C amb la suposada bona intenció d’ajudar a la navegació al Mediterrani. Des de fa 25 anys és temple del grafiti. Puja gent també a marcar el seu nom en parets abandonades. No gaire lluny, una fortificació buida: el castell de Torroella. Quatre parets i quatre torres. Tan sols aquells que l’han visitat saben que la planta del castell és un espai buit. És tradició inscriure el nom en qualsevol de les torres.

Per què inscrivim el nostre nom sobre superfícies eternes? Per què busquem parets on dir-nos?

42°03’42.8″N 3°12’02.2″E / 42°03’07.2″N 3°07’54.6″E

Si segueixes la costa cap al nord serà més difícil inscriure el teu nom sobre la sorra, serà més difícil construir castells i jugar amb ella. Com més cap al nord vagis, la sorra serà més pedra i serà més negra. Com més cap al nord vagis tan sols palpitaran l’aigua, la pedra, el vent i tu.

Vam voler posseir la terra sent espectadors d’aquesta. Conservem ruïnes des d’on proveir-nos i ens sorprenem encara de la nostra pròpia imitació. Fa més de vint-i-un segles que va néixer Empúries i tornem a les seves cases, als seus llits de carrers i mosaics. A Empúries hi ha dos tipus d’arbres: el pi que envolta i protegeix la ciutat de la mar, símbol d’immortalitat, i el xiprer, símbol d’unió entre el cel i la terra. Consideració moderna, ja que per als grecs i els romans, els xiprers estaven més prop de l’infern.

42°08’04.3″N 3°07’15.3″E

Els pobles més pròxims a la frontera van morir quan es van suprimir els controls a les fronteres entre països. Assegurava una mort fulminant a molts d’ells el diferent ample de via ferroviària a banda i banda de la frontera. Com fer circular un tren internacional per dues vies de diferent amplada?

Has deixat la nit a Portbou i segueixes pels camins sense asfalt. Has visitat la nit més negra, has buscat a Déu i has conversat amb la mort. Has inscrit el teu nom sobre pedres. T’has perdut. En aquesta terra el vent voldrà esborrar-te.

Segueix la nit i balla la dansa de la mort en un petit poble, encreuament de dues carreteres. Dansa la mort a Verges. Encara no ho saps: la mort guarda entre les seves mans un grapat de cendres. La mort balla i marca les hores en un rellotge sense hores. Dansa la mort amb una inscripció sense nom en la seva dalla.
Nemini parco: No perdono a ningú.

Carrega el vent les teves cendres.

42°03’44.5″N 3°02’52.6″E

–

Poema de J.V. Foix: “Déu, de cara al mar”. Dins del poemari “Darrer comunicat”. Obres completes de F.V.Foix. Volum I. Edicions, 62. Barcelona, 2000.

Fotografia “Dansa de la mort”: Lluís Romero, 1993. CRDI, Ajuntament de Girona.

–

Ruta Graf per Girona de l’Èlia Llach, artista visual.

Aquest text forma part del conjunt de rutes dirigides per Frederic Montornés. Amb la intenció de sortir de Barcelona ciutat i donar a conèixer altres projectes de rutes, GRAF convida a Frederic Montornés a fer una primera Ruta introductòria al repositori de Territori Contemporani –un programa de televisió per a descobrir els espais de difusió i producció d’art contemporani a les comarques de Catalunya, a través de les artistes i agents culturals implicades– i de la mateixa manera, a dirigir quatre Rutes GRAF per les quatre províncies de Catalunya de la mà d’artistes vinculades a aquests territoris.