‘Oportunitat, joventut, capital simbòlic, visibilitat’ per Eugènia Sendra

Oportunitat, joventut, capital simbòlic, visibilitat.

Aquest ‘Apropos’ neix de la trobada amb cinc galeries que participen a la desena edició  d’Art Nou, el programa d’exposicions dedicat a joves de l’àmbit de la creació i a formes emergents de fer en l’art. Silvia Dauder (ProjecteSD), Joana Roda (Bombon), Jorge Bravo (etHall), Joaquim Ruiz Millet (H₂O) i Patricia de Muga i Olivier Collet (Joan Prats) ens han obert les portes per parlar del que envolta aquesta primera trobada entre galerista i artista, del treball d’artistes joves –fins a 35 anys, en el cas d’Art Nou– i de l’anar fent paral·lel dels espais i les creadores, de la producció i dels costos, dels preus de les obres i qui les adquireix, a més d’altres coses valuoses que passen al voltant de l’art.

L’oportunitat 

Silvia Dauder participa per segona vegada a l’Art Nou. “Quan faig el programa de l’any, penso en el calendari i l’Art Nou és com una inserció, s’acomoda on es pot acomodar, sovint m’ha coincidit amb Basel i per això no hi he participat”, argumenta la galerista. “No és que no cregui en Art Nou i probablement s’ha pensat que estic en contra de l’art jove, però no és veritat”.

La seva aposta per a l’edició d’Art Nou d’enguany és literal: “faig un esforç per exposar una figura que és una artista molt jove”, diu en referència a Helena Civit Kopeinig. La instal·lació de l’artista presideix l’entrada de la galeria –conviu amb l’exposició gran de l’espai principal– i gira al voltant d’una taula on ha desplegat els seus materials i peces, de caràcter orgànic. La despesa de producció ha estat mínima, malgrat la feina intrínseca a què sempre obliga una exposició, i el preu de les peces (oscil·len entre 200 i 800, i 2.400 euros, la instal·lació sencera) està en consonància amb la trajectòria de l’artista.

Dauder té divuit anys d’experiència com a galerista, va començar a treballar amb un joveníssim Iñaki Bonillas i el va exposar en una col·lectiva quan l’artista tenia vint anys. El 2019 va estrenar-se a Art Nou amb Lara Fluxà, amb qui ha mantingut el contacte i ha portat a fires, tot i no ser artista de la galeria. Dauder s’ha fixat en Civit per la seva manera de fer profunda, i la seva missió és posar-la en contacte amb agents que treballen amb artistes joves. Alhora, la galerista adverteix que “pot ser dolent inserir un artista que encara està verd en un espai galerístic multitudinari perquè el predisposes a creure que allò que fa està bé”.

El millor d’Art Nou, segons Dauder, és l’oportunitat de treballar amb artistes novells, més enllà que la relació pugui continuar o no. “Tu has fet un treball amb l’artista fora del seu taller, i veus com treballa, com es mou, si comunica bé o no. Veus coses que no veuries si no tinguessis l’oportunitat de fer una petita exposició”, sosté Dauder. A l’hora de fitxar persones creadores, “cal veure què pot aportar l’artista, i què pots aportar-li tu”.

La joventut

Bombon és la galeria més jove de totes i la galerista Joana Roda s’identifica molt amb l’univers ArtNou. “Tinc 33 anys i treballo amb artistes de la meva edat, i probablement anem creixent en paral·lel”. I el mateix passa amb Margot Cuevas, membre de Bombon i comissària de la mostra de Daniel Moreno Roldán.

Roda reflexiona que no fan massa diferència entre les exposicions regulars i l’exposició d’Art Nou, com les que van fer amb Aldo Urbano i Anna Dot (premiada el 2018). “El que canvia és que és la primera individual del Dani, i enfrontar-te a l’espai, amb tota l’exposició que tens, és un repte”, afegeix. En aquesta ocasió l’espai s’ha omplert amb tecnologia aparentment obsoleta que funciona de nou per emetre una radiofreqüència nostàlgica. Tot i que Roda apunta que podria ser una exposició fàcil de vendre (la instal·lació sencera val 7.500 euros), també indica que funciona més com una primera presa de contacte entre artista i possibles compradors.

Des de Bombon no es destinen gaire recursos a la producció (han fet exposicions d’Art Nou amb inversions de 20 euros i fins a 500 euros), però es posen facilitats a artistes amb qui treballen i ofereixen suport, visibilitat i implicació, intangibles valuosíssims. Com a galeria petita tampoc poden ni volen representar més artistes de les que poden cuidar. “És més complex que exposar i vendre –explica Roda–. La feina de moure artistes no s’acaba quan s’acaba l’exposició, i tot i que no es vengui poden passar altres coses interessants”.

La galerista també parla de la importància i relativitat de les vendes i es demana per l’existència de col·leccionistes que apostin gairebé en exclusiva per l’art jove. “Si els agrada l’obra potser compren, però potser no tenen aquesta espècie de sentiment de responsabilitat envers artistes més joves. No els he trobat, o no els he conegut, i m’encantaria conèixer-los”.  `

En referència a les aspiracions d’artistes joves d’establir-se ràpid amb una galeria, Roda creu que “la galeria no ha de ser la meca, no significa que tot funcioni, que comencis a vendre. Nosaltres som una eina més, com les comissàries, com els museus”.

El capital simbòlic

Des d’etHall, Jorge Bravo també és clar: no es planteja si artistes amb qui treballa tenen més o menys de 35 anys. Amb tot, l’exposició d’Art Nou no té lloc a l’espai principal perquè requereix més esforç de producció i una duració expositiva més llarga, “i potser és un desafiament que no toca” en artistes que comencen, segons el galerista.

La sala 17m2 li dona una llibertat semblant a la que tenia al Raval, on va començar el 2011, i és aquí on l’artista Duncan Gibs ha cuinat els seus experiments vius. “Saps que amb Art Nou tindràs més visibilitat que en una exposició normal i ho aprofito per mostrar el treball d’algú que m’interessa… És el que té l’art, que et porta a llocs on no has estat”.

A l’hora de treballar amb artistes, entren en joc diferents factors: Bravo es refereix  a l’interès pel seu treball, la possibilitat de fer projectes específics, i la bona comunicació. “Has de veure com funciones, si hi ha empatia, perquè un projecte propi és una cosa molt personal”. El galerista segueix la pista de l’artista després de col·laborar-hi, ja que li sembla important que es mogui, truqui a les portes, creixi pel seu compte.

Les inversions en producció són petites (de 500 a 1500 euros), i el galerista evoca, de nou, el que no es veu. “Els artistes saben quin tipus de galeria soc: tot és puto capital simbòlic. El meu, perquè jo no guanyo diners, i el seu, pel que obtindran tot i no vendre”. Ha venut obra a l’Art Nou, de preus entre els 300 euros i els 3000, però reconeix que el projecte de Gibs és poc vendible per la seva “idiosincràsia degenerativa”. “Ni hem parlat del preu; crec que l’artista busca oportunitats on desenvolupar el seu treball més que una relació directa amb el mercat”.

Bravo opina que malgrat que els preus puguin ser més assequibles no existeix un interès col·lectiu (i generacionalment jove) per l’art jove més enllà del que poden tenir alguns col·leccionistes. Parla de “problema cultural” i afegeix que “comprar art no és només posar-se un quadre a casa, és contribuir a crear un teixit, a elevar el nivell cultural general de la població, és educació, ho és tot”.

La visibilitat

El galerista Joaquim Ruiz Millet apunta les raons per les quals H2O ha participat en sis edicions d’Art Nou: “És una iniciativa conjunta i per a nosaltres té un valor. Per als autors, pensem que és una plataforma per donar-los una certa visibilitat que de forma autònoma, només amb la galeria, no tindrien, i alhora és una manera d’incentivar la curiositat entre el públic per descobrir autors joves”.

En aquest cas presenten l’artista Carlos Herraiz, que du a terme una experimentació pictòrica i cromàtica en diferents formats. La dinàmica expositiva no varia en comparació amb la d’altres exposicions, ja que la galeria treballa amb artistes joves més enllà del programa d’Art Nou, però sí que aquesta n’amplia la difusió “i la possibilitat que passin coses, probablement nous projectes més que vendes”, reflexiona el galerista.

La galeria de Gràcia aposta per un rang de preus força uniformes i busca ser assequible (a partir de 300 euros i fins a 3000), però Ruiz Millet diu que “els preus s’ajusten a la baixa per ajudar que un possible mercat hi tingui un accés més fàcil”, en el cas d’artistes més joves i d’acord amb la seva trajectòria.

H2O no pot assumir produccions ni tampoc pot establir compromisos amb tots els artistes que hi exposen. “El que mantenim és una via oberta de bona relació: quan encaixa la necessitat de l’autor amb el que sap que trobarà a la galeria, els camins es retroben –exposa Ruiz Millet–. La vinculació exhaustiva amb la galeria pot passar en algun cas, però si un creador no troba un mercat, què fas? Nosaltres tenim una capacitat i no podem limitar l’autor”.

L’atreviment

Joan Prats, la galeria més veterana, presenta l’obra de Julia Varela al context local. “L’artista ha rebut beques, ha fet alguna exposició institucional, però no havia tingut ocasió de posar al mercat les seves peces”, expliquen Patricia de Muga i Olivier Collet.

Per a ells, Art Nou representa “una oportunitat valuosa per a l’artista però també per a la galeria per fer propostes més fresques i atrevides sense la pressió que hi hagi d’haver una relació posterior amb l’artista”, diu la galerista. A vegades la relació es consolida, com ha passat amb Alicia Kopf, però es necessita temps, un temps en què es manté el suport i assessorament per part de la galeria.

La inversió en producció és petita i té a veure amb temes logístics, de transport i materials, i sobretot s’exposen obres prèviament realitzades pels artistes. “Oferim un suport, ja que per a molts dels artistes és una primera exposició individual en una galeria. Tu aportes el teu treball quotidià i per a ells són moltes novetats”, respon Collet. De Muga també assenyala el que aporten els creadors joves: l’entusiasme.

En el marc d’Art Nou han venut obra de Kopf, Pablo del Pozo i Marcel Rubio Juliana, però De Muga i Collet reflexionen que el punt fort d’Art Nou no és la part comercial. En el cas del projecte de Varela, el preu s’eleva per la trajectòria de l’artista i perquè són instal·lacions complexes.

Agraeixen col·leccionistes que s’apropen i fan confiança a galeristes que els descobreixen creadores joves, malgrat que “són poques”, i reflexionen sobre les tasques pendents: “tenim la feina d’arribar al públic més jove i convèncer de que és una oportunitat per col·leccionar obres d’artistes molt joves”.

–

Text d’Eugènia Sendra en col·laboració amb GRAF. Eugènia és redactora i comunicadora cultural.

APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. En aquest cas per a la celebració del desè aniversari d’Art Nou ens submergim en els interiors de cinc de les galeries que formen part d’Art Barcelona, i que han participat d’aquesta edició d’Art Nou. Graf ha preparat l’escenari i les preguntes, les trobades i el text són a càrrec d’Eugènia Sendra.

–

En col·laboració amb :