Barcelona Gallery Weekend: una peça, una exposició, una sorpresa, un espai

Per a aquesta 7a edició del Barcelona Gallery Weekend hem preparat un TOP 5 amb cinc preguntes breus i hem enviat les kunst a les galeries participants a trobar-se amb cinc agents del sector disposats a respondre-les: Sofía Farjiani (artista), Iván Forcadell (artista), Semíramis González (comissària), Ianko López (periodista) i Joaquín Jesús Sánchez (crític d’art). 

L’objectiu? Saber coses com quina peça s’emportarien a casa sense pensar-ho, quina ha estat la proposta expositiva que més els ha interessat, quin artista o galeria no coneixien i els ha sorprès o quin espai els ha semblat més estimulant. Una manera diferent d’apropar-nos a aquest esdeveniment anual, promogut per l’associació Art Barcelona, que busca reforçar i fer visible la riquesa i varietat del teixit artístic de Barcelona i la seva àrea metropolitana, fomentar el col·leccionisme d’art i posar en valor la tasca de les galeries. 

1 – UNA PEÇA

Així doncs, tenint en compte que un dels objectius del Gallery Weekend és fomentar el col·leccionisme d’art, la primera pregunta era obligada: quina peça s’emportarien a casa sense pensar, en un rampell, i quina pensant en una inversió de futur. 

Per a la Sofía Farjiani la resposta ha estat fàcil, ja que ha quedat fascinada per l’obra de Rafel Bestard i s’emportaria sense pensar-s’ho la peça Link (Galeria Contrast), tot i que com a inversió de futur optaria per una de les obres d’Henri Michaux que s’exposen a la Galeria Marc Domènech. 

La Semíramis González, amb qui ens hem trobat a ADN Galeria, triaria una de les peces de Marinella Senatore que es poden veure en aquest mateix espai: “és interessant per com aborda també el conflicte del carrer; tot el que estem vivint, les manifestacions, les protestes i aquest retorn al carrer”. I afegeix que no s’ho planteja com una inversió de futur, ja que per a ella “comprar art té també aquesta pulsió, una mena de passió que fa que una es llenci a comprar quelcom i aposta per un artista esperant que en el futur creixi perquè el seu treball ho val”. 

Per la seva part, Joaquín Jesús s’enduria un Enrico della Torre, de l’exposició de Galeria Alegria i, pensant en el futur, confessa que no és molt expert pero que esculliria un Guillermo Pfaff de la Galeria Carles Taché.  

2- UNA EXPOSICIÓ 

Amb un total de 33 galeries participants, que han presentat propostes tant col·lectives com individuals de més de 70 artistes, sabem que és molt difícil triar, però ens agraden els reptes i per això hem volgut saber quina ha estat, per a cadascú, la millor proposta expositiva d’aquest any.

Aquí s’han destacat les exposicions Our Hours de Rafel Bestard a Galeria Contrast; la mostra El tiempo de las lombrices de Teresa Solar a Galeria Joan Prats; Cuatro paredes de Luz Broto a etHALL; Indignadas de María María Acha-Kutscher a ADN Galeria i el tàndem que s’ha generat entre les exposicions de Nogueras Blanchard, sobre una trobada fictícia entre Alberto Cardín i Pepe Espaliú, i la mostra Contact! Together Again a House of Chappaz, “molt relacionada amb l’anterior perquè es basa una mica en un anàlisi artístic, desde la perspectiva artística, del VIH”, apunta el Ianko.

3 – UNA SORPRESA

Més enllà del col·leccionisme, és important destacar la tasca de les galeries com a espais d’art oberts a la ciutadania. El BGW és, sens dubte, una gran oportunitat per a creuar les seves portes i descobrir nous emplaçaments i les darreres propostes artístiques o expositives. A Semíramis, per exemple, li ha sorprès el contrast entre obra nova i obra dels noranta de l’artista Yamandú Canosa, que exposa a la Galeria Zielinsky, mentre que per a Iván Forcadell la sorpresa ha estat la galeria Dilalica, on encara no hi havia estat i on s’ha trobat amb una peça de Lúa Coderch, de qui va ser alumne. 

El Ianko, en canvi, no es pot treure del cap el video Loop de Dorian Sari a Bombon, “un video en el que s’assenyala quelcom que està fora de camp i que no sabem què és, genera una energia molt peculiar a la sala i sobretot és queda a la ment de l’espectador. Jo, de fet, encara hi segueixo pensant”. 

4 – UN ESPAI

Visitar una exposició significa, irremediablement, transitar-la. La interacció física es torna inevitable. Amb aquesta pregunta volíem saber quina és la relació que s’estableix entre les obres, l’espai i qui les observa, i quin ha estat l’espai que han trobat més estimulant.  

Joaquín: “M’ha agradat molt l’exposició que ha comissariat el Joaquin García a Nogueras Blanchard, que es un espai singular en tant que és un contenidor que es pot omplir amb gairebé qualsevol cosa, i donar-li personalitat em sembla una cosa complicada i crec que ho ha aconseguit amb elements tan simples com penjar uns textos”. 

La Sofía menciona la Galería Alegría: “Em sembla molt modern, molt diferent com a espai i amb opcions i ofertes per a artistes que volen crear una instal·lació o una exposició”. 

El Ianko es queda amb la proposta de Luz Broto a etHALL, “que justament intervé l’espai amb quatre murs que perllonguen els pilars de l’espai i que aconsegueix quelcom que crec que és molt estrany, que es fer que, efectivament, percebem l’espai d’una altra manera i ens preguntem per aquelles petites negociacions que molts cops a la vida quotidiana existeixen entre els propis espais i també de nosaltres amb aquests espais”. 

5 – L’INESPERAT

I com a les kunst els hi va la marxa, s’han inventat cinc preguntes sorpresa per a cada una de les persones entrevistades: quina ha galeria ha tractat millor la Sofía?, quina peça regalaria el Joaquín Jesús al seu germà?, amb qui faria una col·laboració l’Iván?, a qui donaria suport el Ianko si fos mecenes?, quin material ha cridat més l’atenció a la Semíramis?

Per a descobrir-ne totes les respostes, haureu de veure els vídeos d’IGTV. 

____

APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. En aquest cas, amb l’intenció d’apropar-nos d’una manera diferent al Barcelona Gallery Weekend, des de GRAF hem generat aquest contingut en col·laboració amb les kunst i l’associació Art Barcelona.