GRAF, l’agenda que suma totes les agendes.

Si encara no reps la nostra Newsletter, pots subscriure't aquí

Octubre 2021
Ruta de autor 2/5
per Mario Santamaria

Barcelona Internet Tour

Internet Tour és un operador turístic centrat en el fenomen d’Internet. S’organitzen rutes en autocar per la infraestructura material d’Internet, en un viatge que dura aproximadament tres hores i on es realitzen algunes parades. A l’interior de l’autocar-browser, un guia parla sobre les imatges que van apareixent a l’altre costat de les finestretes. Per mitjà d’un text fragmentat es relaten històries sobre l’embolic de les telecomunicacions amb altres infraestructures i temporalitats de la ciutat, com la distribució de mercaderies, el transport, la topografia o les finances. La ruta que presentem a continuació és una adaptació de la visita realitzada a Barcelona en 2018 dins de la programació del festival The Influencers del CCCB.

Benvinguts a la Internet Tour, el primer operador turístic de Barcelona centrat en el fenomen d’Internet. Durant aquest trajecte podrem veure alguns dels llocs emblemàtics que formen la infraestructura física de la xarxa. Els desitgem un bon viatge i que gaudeixin de les vistes.

 

1. Platja de Sant Adrià de Besòs

A la seva esquerra es troba la platja de Sant Adrià de Besòs, tancada al bany a finals de maig de 2021 després que es detectessin elements cancerígens que sobrepassen els nivells tolerables. Les mostres extretes de la platja assenyalen una presència massa alta de plom, coure, arsènic, níquel, zinc, vanadi i benzopirè. Aquests metalls procedeixen del passat industrial de la zona i la desembocadura del Besós, uns metalls que van tornar a la superfície durant la instal·lació de les connexions per a un nou cable submarí de fibra òptica: un cable de 37.000 quilòmetres anomenat 2Africa, el qual connectarà Anglaterra amb Barcelona envoltant tot el continent africà.

 

2. Sant Pere Màrtir

Estem a 399 metres d’altitud, prop d’una bateria antiaèria de la Guerra Civil. Sota aquesta enorme antena estan sepultades les restes d’una antiga torre de la xarxa de telegrafia òptica que travessava Catalunya a mitjan segle XIX. El telègraf òptic consisteix en un aparell situat a distància visual d’un altre aparell similar. L’operador gestiona uns controls que situen els elements del telègraf en una posició identificable per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge, que és llegit i reproduït per una tercera, i així successivament.

Foto: Till F. Teenck.

 

Des d’aquí es mantenia contacte visual amb la torre del castell de Monjüic, la Torre de Sant Pere de Romaní a Molins de Rei i la Torre de Ordal. El telègraf elèctric, per cable, ja es coneixia en aquella època. No obstant això, era molt més fàcil de sabotejar. Aquesta xarxa de torres va ser impulsada durant la Guerra dels Matiners (1846-1849) amb l’objectiu d’accelerar les comunicacions amb les zones pròximes als Pirineus, on actuaven les guerrilles carlistes.

Historia de la telegrafía óptica en España, Sebastián Olivé Roig, 1990.

 

3. CATNIX

En el número 6 del carrer de l’Acer, paral·lel al carrer del Ferro i perpendicular al del Plom, es troba el punt neutre de Catalunya: CATNIX. Aquest edifici és el lloc físic en el qual els diferents operadors s’associen per a connectar les seves xarxes i intercanviar el trànsit d’Internet mitjançant acords de connexió directa. Els nodes neutres són llocs estratègics de la xarxa, ja que a través d’ells circula un percentatge molt elevat del trànsit d’Internet. La localització d’un punt neutre condiciona el desplegament d’infraestructures troncals i també possibilita l’accés i/o bloqueig de la informació que passa per ells. Entre els metàl·lics carrers del voltant trobem gran quantitat d’empreses dedicades a serveis d’Internet i emmagatzematge de dades, com Bitnap o Colt Telecom.

Barcelona Internet Tour. Foto: Carlos Monroy.

 

4. Amazon

Derrapem en cercles amb l’autocar per l’enorme pàrquing del centre logístic d’Amazon al Prat de Llobregat. D’aquest lloc surten contínuament vehicles plens de caixes somrients que entren en les carreteres C-31 o C-32 per a realitzar l’última milla fins al seu destí. Per l’andana d’aquestes vies es despleguen quilòmetres de fibra òptica per on viatgen diàriament molts de les dades que carreguem o pugem des dels nostres dispositius. Paquets-somriures i paquets-dades circulen pels mateixos traçats; la fibra òptica s’incrusta en infraestructures precedents, com a embornals, canonades de gas, xarxa ferroviària i carreteres. Amazon, la multinacional del comerç electrònic, factura el 70% dels seus guanys venent emmagatzematge i processament de dades. En els seus servidors es troba, per exemple, l’arxiu digital de la Biblioteca de Catalunya.

 

8 d’octubre de 2015

 

La circulació de tots els trens AVE i Alvia a Catalunya va quedar paralitzada durant tres hores, en plena hora punta, per un tall de cable de fibra òptica entre les estacions de Vilafranca del Penedès i Gelida (Barcelona), en el quilòmetre 570 de la via. Encara no està clar si el tall es va deure a un intent de robatori de coure o un sabotatge.

La policia creu que és un sabotatge; els investigadors han arribat a aquesta conclusió en comprovar que hi ha dos talls de la fibra òptica a la mateixa alçada en els dos sentits de la via. Els talls van afectar la línia de comunicacions principal i de suport, aquesta última relacionada amb les emergències. Sense fibra òptica, els trens s’aturen. Els combois no van poder circular entre les estacions de Camp de Tarragona i Figueres Vilafant (Girona) entre les 6.58 i les 10.15 del matí.

 

 

5. Platja Gavà

Sota la sorra, en algun lloc d’aquesta platja, s’escorre en l’horitzó un cable de 309 quilòmetres que arriba fins a l’illa de Mallorca. El cable Penbal-5 va ser instal·lat en 1995, és propietat de l’empresa Telxius (filial de Telefónica) i està format per 6 parells de fibra òptica i desenes de milers de circuits telefònics.

 

Gran part de la infraestructura d’Internet actual es va construir en les costes per a servir als principals centres de població. A mesura que s’establien noves connexions, les companyies construïen les infraestructures al llarg de carreteres i ferrocarrils.

On no és subterrani, gran part d’Internet està sota l’aigua. Una xarxa física de cables submarins transporta enormes quantitats de dades entre continents en mil·lisegons. Aquests cables estan protegits de la mar amb resistents carcasses d’acer i revestiments de goma. No obstant això, es connecten a la xarxa terrestre, que no va ser dissenyada pensant en l’aigua. Si les canonades de plàstic que porten cables sota terra s’inundessin, podria corroir l’electrònica i interrompre els senyals de fibra òptica. Basat en el cas que les tendències globals d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle continuessin en la seva relació actual amb la població humana i l’activitat econòmica, s’espera que els nivells de la mar mitjana mundial augmentin 30 centímetres per a 2030. Dins de quinze anys, gran part de la infraestructura d’Internet a Catalunya quedarà inutilitzada sota la mar.

Ruta Graf amb Ruta de autor. Text de Mario Santamaria, artista.

Aquesta ruta forma part d’una sèrie de cinc en que participen altres quatre artistes i que s’aniran publicant en els pròxims mesos. Ruta de autor ha seleccionat quatre treballs que aborden les perifèries de Barcelona: les infraestructures d’Internet (Mario Santamaría), el jardí colonial (Agustín Ortiz Herrera), la gentrificació artística (Zaida Trallero) i el present sense casa (Leonor Urdaneta). Us convidem a llegir, caminar i continuar atents.