Desembre 2021
Ruta de autor 4/5
per Zaida Trallero

Del Soho al fresquet d’en Toni

Aquesta ruta podria començar en un altre lloc i en un altre temps. En una festa. En l’edifici de la 80 Wooster Street, situat en el barri del SoHo de Nova York, un 29 de juny de 1971. Jonas Mekas gravava l’esdeveniment. Els/les invitades eren artistes i participaven de la dumpling party organitzada per George Maciunas. La majoria dels/les presents es van instal·lar en aquesta zona durant la dècada dels 60, arribats de tot arreu i buscant un lloc on viure i treballar. El SoHo els oferia la possibilitat de viure barat i treballar en espais amplis. D’aquesta manera, van anar ocupant els edificis que s’havien buidat de maquinària industrial per la desindustrialització de la ciutat. Dècades anteriors, el districte havia aglutinat un gran nombre de tallers i magatzems que a poc a poc van anar desapareixent, quedant poques impremtes que es van obstinar a romandre enllà.

Els/les primers/es artistes que es van instal·lar van endreçar el lloc, i el barri va recuperar la vivacitat d’altres èpoques. Aviat es van crear espais compartits per a residir i treballar. Un dels/les artistes més actius va ser Maciunas amb el seu projecte Fluxhouse, que va transformar el SoHo i va idear les residències cooperatives. També va ser determinant en la decisió de la comissió de planificació urbanística per a designar part del barri com a àrea de residència d’artistes. Aquesta “vida de loft”1 en la qual succeïen les exposicions, festes, performance… va començar a ser desitjable no sols per a els/les artistes, sinó per a els/les galeristes, col·leccionistes, etcètera, que la veien com una forma “divertida” de trencar amb els convencionalismes de l’època. En poc temps es va convertir en la zona amb més galeries de la ciutat acomodant els lloguers i els serveis a les noves persones colonitzadores i, per tant, desplaçant als/les artistes a altres barris més econòmics i més allunyats del centre.

1 Sharon Zunkin citada per Martha Rosler en Classe cultural. Art i gentrificació, Buenos Aires, Caixa Negra Editora, 2010.

Performance de Trisha Brown, resident en l’edifici 80 Wooster, en el qual va fer els seus primers treballs, com Man Walking Down the Side of a Building.

Faig un salt temporal i espacial. Em trobo al Poblenou. Un barri postindustrial de Barcelona amb un recorregut una mica semblant al SoHo. En els anys 80 i 90 van arribar artistes que van formar associacions i van conviure en tallers de treball i habitatge situats en els espais abandonats per la indústria en la dècada dels 70. La Escocesa, antiga fàbrica tèxtil, i actual centre de producció i pensament, dóna compte d’això seguint un model comunitari i assembleari, herència de dels/les artistes que es van instal·lar enllà. Però Poblenou ha estat reconvertit en barri @, la transformació del qual ha suposat la destrucció del teixit econòmic i social. Ja no hi ha espai per a artistes que vulguin establir el seu lloc de treball. Poden, això sí, fer residències o estudiar en el barri, però no treballar. I treballar és el que busquen la majoria dels/les artistes que, per exemple, finalitzen la seva beca de producció a Hangar, centre de producció i recerca d’Arts Visuals. Per aquesta raó, molts/es després de l’experiència d’Hangar, senten la necessitat de continuar amb la mateixa dinàmica col·lectiva en un espai de treball compartit, però d’altres serà purament econòmica.

Vista des de La Escocesa, Poblenou.

*

Vuit parades i deu minuts és el que es triga amb metro del centre a la perifèria. He arribat a Santa Eulàlia, el barri “amable” de L’Hospitalet. El més pròxim a Barcelona juntament amb Collblanc. Fa ja uns anys que aquest recorregut és freqüentat per artistes que han instal·lat el seu espai de treball o el seu habitatge en aquesta zona o altres pròximes. Alguns/es van arribar després del seu pas per Hangar desplaçats de la Barcelona que no ofereix espais assequibles, espaiosos, lluminosos… i van trobar, en aquesta zona sud del municipi, una arqueologia d’època industrial “fàcil” de reconvertir amb els seus propis recursos. La comunitat artística creix en L’H; artistes arribats del boca-orella, galeristes, dissenyadors… A cada nou adveniment li ronda el fantasma de la gentrificació. Perquè se sap que el/la artista és un agent “passiu” en els processos de revitalització d’un barri, ja que el seu estil de vida pot atreure a una classe “creativa” més adinerada, i els promotors immobiliaris mercantilitzen la seva presència.

Edifici Freixas fotografia de Nevenka Pavic

Si ens acostem a l’Edifici Freixas, lloc en el qual conviuen petita indústria i estudis d’artistes arribats fa molts més anys, veurem que la promoció pròxima d’habitatges utilitza el nom d’Arts com a reclam. Però, ara per ara, el colonitzador del barri és classe mitjana que ha sofert la turistificación de Barcelona i són atrets a L’H per les noves construccions “luxury” i “econòmiques” (en comparació) més que pel context artístic. Un context artístic en el qual els tallers compartits són associacions culturals (en molts dels casos) que, mitjançant l’autogestió, organitzen exposicions i activitats alternatives que generen nous itineraris davant l’oferta institucional i comercial que ofereix la ciutat veïna. Alguns exemples: FASE amb activitats com a Glutamat Session, Trobades en la tercera fase… Dracul·la amb exposicions com PASTICHE; trama34 amb Meta Monumental Market, A.F.FAIR i Solitaria; La Infinita, amb propostes festives i performances; ARXIU/AM i galeries amb programació més arriscada, dibuixen un panorama atractiu per a un Districte Cultural que va néixer com a pla urbanístic de L’Hospitalet, en una zona determinada, i que encara avui continua redefinint-se.

Mentrestant, de camí al TPK, fundat per artistes autodidactes en els anys 80, m’aturo a prendre unes canyes en El Fresquet d’en Toni, on perdura aquesta bona tradició de les primeres ones migratòries que van arribar a la ciutat en els anys 50: amb una canya et regalen una tapa bona i abundant.

Vista presa des del taller de l’artista Carles Gabarró del perímetre inicial del Districte Cultural de L’H.

Vista del Meta Monumental Market, esdeveniment organitzat per Trama34, L’Hospitalet.

–

Del Soho al fresquet d’en Toni recull anotacions d’una recerca prèvia Artistes i Districte Cultural. Possibilitats, implicacions i compromisos versus la gentrificació. Cas d’estudi L’Hospitalet de Llobregat becada pel Museu d’Història de L’Hospitalet de Llobregat l’any 2020.

Ruta Graf amb Ruta d’autor. Text de Zaida Trallero, que treballa en l’àmbit de la curaduría i la gestió.

Aquesta ruta forma part d’una sèrie de cinc en les quals participen altres quatre artistes. Ruta de autor ha seleccionat quatre treballs que aborden les perifèries de Barcelona: les infraestructures d’Internet (Mario Santamaría), el jardí colonial (Agustín Ortiz Herrera), la gentrificació artística (Zaida Trallero) i el present sense casa (Leonor Urdaneta). Us convidem a llegir, caminar i continuar atents.