A càrrec de Celia Vara
Com podria ser l’acció política feminista quan no és obertament revolucionària? Ni tan sols pública? Com el cos és valorat en aquesta mena d’acció política, particularment com a lloc per a l’aprenentatge? I com l’entorn (en les seves dimensions materials i simbòliques) proporciona una font per a una pràctica encarnada i per a diverses formes de compromís personal i social?
Celia Vara ha curat aquest programa a partir de la recerca-creació amb una metodologia corporizada, estretament vinculada amb la noció d’empatia cinestèsica, per mostrar que el sentit de la nostra posició i moviment corporal es relaciona amb la nostra consciència de l’espai que ocupem.
L’empatia cinestèsica ens permet relacionar-nos amb el moviment d’una altra persona o amb l’experiència sensorial de moviment (Sklar, Reynolds i Reason, Foster). Això permet l’experimentació i creació de noves rutines corporals i, per tant, una forma d’agència que permet una resistència somàtica subtil en condicions diverses de repressió corporal. Les formes d’alliberament feminista que podem observar en les obres seleccionades en aquest programa, emfatitzen el cos en l’entorn íntim i públic com un aspecte central de l’agència (McNay, Meynell, Coole, Sheets- Johnstone). En el seu treball, és precisament a través del moviment (i per tant de la cinestèsia) que el cos s’involucra amb el seu entorn per recopilar coneixements sobre si mateix i el món així com intervenir en aquest. Aquestes artistes participen en pràctiques perceptives que ofereixen exploracions de l’espai i de com el cos l’ocupa. Això permet una observació subtil del somàtic emfatitzant diferents maneres d’alliberar i situar el cos. Aquestes formes d’alliberament feminista emfatitzen el cos com l’aspecte central de l’agència. Són instruccions sensorials per a declaracions polítiques feministes.
Programa Dar Cuerpo al Cuerpo I: Catalunya i País Basc
Aquesta selecció reprèn els vídeos i performances històriques pioneres (1973-1981) realitzades per les artistes catalanes Fina Miralles i Eugènia Balcells, i l’artista basca Esther Ferrer durant els últims anys de la dictadura franquista (1939-75) i la transició a la democràcia. Sota el règim de Franco, es va prohibir el pensament i l’expressió crítics, i els/les artistes van idear mecanismes corporals com a forma de protesta i resistència. Va haver-hi un èmfasi en el sensorial que proporcionava un accés original al jo. Aquestes artistes van ser úniques perquè es van centrar en el cos com un agent d’alliberament i autoexpresión sota les agudes restriccions als cossos femenins sota la dictadura política.
En aquest programa es projectaran: Going Through Languages (1981, Eugènia Balcells), Duna i Deixada Anar de Cargols (1973) (dues peces de la sèrie Translacions) i Petjades (1976) de Fina Miralles i un extracte d’Acciones Corporales (1975, Esther Ferrer).
