A càrrec de Celia Vara
Com podria ser l’acció política feminista quan no és obertament revolucionària? Ni tan sols pública? Com el cos és valorat en aquesta mena d’acció política, particularment com a lloc per a l’aprenentatge? I com l’entorn (en les seves dimensions materials i simbòliques) proporciona una font per a una pràctica encarnada i per a diverses formes de compromís personal i social?
Celia Vara ha curat aquest programa a partir de la recerca-creació amb una metodologia corporizada, estretament vinculada amb la noció d’empatia cinestèsica, per mostrar que el sentit de la nostra posició i moviment corporal es relaciona amb la nostra consciència de l’espai que ocupem.
L’empatia cinestèsica ens permet relacionar-nos amb el moviment d’una altra persona o amb l’experiència sensorial de moviment (Sklar, Reynolds i Reason, Foster). Això permet l’experimentació i creació de noves rutines corporals i, per tant, una forma d’agència que permet una resistència somàtica subtil en condicions diverses de repressió corporal. Les formes d’alliberament feminista que podem observar en les obres seleccionades en aquest programa, emfatitzen el cos en l’entorn íntim i públic com un aspecte central de l’agència (McNay, Meynell, Coole, Sheets- Johnstone). En el seu treball, és precisament a través del moviment (i per tant de la cinestèsia) que el cos s’involucra amb el seu entorn per recopilar coneixements sobre si mateix i el món així com intervenir en aquest. Aquestes artistes participen en pràctiques perceptives que ofereixen exploracions de l’espai i de com el cos l’ocupa. Això permet una observació subtil del somàtic emfatitzant diferents maneres d’alliberar i situar el cos. Aquestes formes d’alliberament feminista emfatitzen el cos com l’aspecte central de l’agència. Són instruccions sensorials per a declaracions polítiques feministes.
Programa Dar Cuerpo al Cuerpo II: Quebec
Una selecció de vídeos (1977-1998) d’artistes quebequesos que mostra, d’una banda, un clar propòsit activista contra els abusos de poder que desconstrueix el paper de les dones en la societat quebequesa a través de 2000 Bonnes Raisons de Marcher (1998) (Petunia Alves) on es posa el focus en els cossos de les dones ocupant l’espai públic. D’altra banda, aquest programa té un enfocament somàtic més íntim i introspectiu que explora l’agència corporal a través del moviment i la cinestèsia en diferents espais. Els anys noranta són interessants a Quebec en termes d’una forma de reacció contra la centralitat en formes explícitament revolucionàries i activistes de les demandes feministes en els anys setanta.
Les obres seleccionades són: 2000 Bonnes Raisons de Marcher (1998) de Petunia Alves, Ruelle en perspective (1977) i Janet see herself (1977) de Marshalore; i Vice, vertu et viceversa (1993), Oublier (1994) i Parc d’amussement (1992) de Manon Labrecque.
