L’argelaga és groga i crema fort. Com tot allò que ens fa moure. El sexe i el gaudi del cos. La set. L’amor. L’atreviment. Entendre’ns. I allò que crema, viu i mor. Per això vivim també en la tristesa, en la sequera, en la incomprensió, en la por.
Crema l’argelaga travessa tots aquests espais per fer-ne un univers de música i paraula.
Sònia Moya hi posa els textos i la veu. Lu Rois i Santi Careta, la música, des de totes les seves possibilitats. I el foc, l’hi posen totes.
Sònia Moya: textos i lectura
Lu Rois: teclat i veu
Santi Careta: guitarres i veu
