A càrrec de Carla Rovira Pitarch

Activitat impulsada pel PEN Català

La llibertat és llibertat de decidir què vols escriure, com ho vols escriure i tenir la possibilitat econòmica de fer-ho.

Espanya ha baixat quatre punts en el rànquing de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa el 2023. Un dels motius principals que s’assenyalen és la precarietat laboral que afecta a les persones que hi treballen.

La precarietat comporta que el treball no arribi a cobrir les necessitats reproductives. No permet el lliure desenvolupament de la tasca periodística. Actua com a filtre d’històries i de discursos incòmodes pel poder i el diner. És una eina de censura prèvia i una estratègia de manteniment de l’statu quo discursiu. Per tant, si lis periodistes han de lluitar per sortir-se’n econòmicament, això amenaça directament la seva llibertat.

“Els periodistes són els ulls i les orelles de la societat. Amb la seva feina, satisfan la necessitat de llibertats democràtiques, una necessitat que no ha de ser mai menystinguda. Han de poder parlar i escriure sobre assumptes d’interès general sense por d’interferències (…)”. Ma Thida, presidenta del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Internacional, parlava així del cas de Jimmy Lai. Les seves paraules també ressonen en la pràctica precària de lis professionals de la premsa.

A Monocultiu informatiu parlarem de com la precarietat amenaça la llibertat de premsa. Perquè el monocultiu informatiu succeeix quan la precarietat entra per la porta.