En un moment d’extrema sequera, Carles Rebassa i Núria Martínez-Vernis saben que “si plou massa és la catàstrofe”. Els versos de l’un i de l’altra es trenaran per fer de la poesia un espai de realitat, de contundència, de bellesa, de revolta i del que sigui que gosin saber poder- se inventar.
