La sessió parteix de l’obra fílmica de Anne Charlotte Robertson, autoretrats sense filtre que documenten la seva vida quotidiana, marcada per les crisis nervioses, els brots psicòtics i el trastorn bipolar que patia. La càmera de super8 es converteix a les seves mans en una ferramenta d’autoteràpia: filmar era la seva forma de buscar l’equilibri mental. Coneixerem algunes de les seves principals influències (Carolee Schneemann) i veurem i comentarem un fragment representatiu del seu monumental Five Years Diary. Dedicarem la part final de la sessió a exposar altres exemples de diari com autoteràpia, no tan sols al cinema (Su Friedrich) si no també a l’art (Bobby Baker) o al còmic (Tara Booth).