Focalitzar la nostra mirada sobre el frame, la unitat mínima fílmica, és com fer la descoberta del truc de màgia que genera la imatge en moviment. Ens permet prendre consciència de que l’ànima de la imatge cinètica és una imatge estàtica. Una presa fixa, que en el moment en què s’uneix al factor temps i a la cadència de la repetició, desapareix per convertir-se en una il·lusió de moviment.
En aquesta sessió reflexionarem sobre aquest fet a través de les diverses propostes audiovisuals que projectarem: per una banda, una sèrie de peces breus al voltat de l’experimentació fílmica amb càmeres fotogràfiques, digitals i sobretot analògiques, investigant sobre les possibilitats creatives de les càmeres Lomokino. I en contrapunt, una videodansa i una peça experimental amb material d’arxiu familiar. Obrirem després un espai de diàleg amb els autors per reflexionar sobre les possibilitats de fer visible aquest nucli constant dins del flux d’imatges i la seva consideració com a eina de creació.
Peces seleccionades: Carles Araguz “Cuerpos negros” 7’28”, Laura Boronat Corral “What if you go for a little walk and never return” 1’23”, Abril Coudougnan Thomas “Answers (one or two) 1’36”, Josep Lluís Escudero Pla “El Mistral” 4’02”, Eva Lorente “Urbs” 54”, Joana Matallana “Boumort” 1’50”, Elisabet Prandi “P.O.L.S.” 2’50”, Mireia Sánchez “Rotten roots” 1’40” i Sara Sarrablo Asensio “Carta a mi hijo” 8’.
