A permanent provisional situation (2008) és una peça composta de 96 petites pantalles que configuren un document sobre el cinema palestí. Mitjançant els testimoniatges a Youtube de tres de les seves realitzadoris exiliadis –Maya Sambar, Osama Qashoo i Saeed Taji–, de noticiaris gravats en pantalla, entrevistes i imatges dels llocs i habitants que sofreixen el genocidi, reflexiona sobre la repetició, la visibilitat de les denúncies i sobre com la narrativa és reduïda a un tapís visual i auditiu. El seu autor, Pedro Ortuño, afirmava llavors trobar-se “seixanta anys després de l’inici d’una situació provisional política que comença a semblar permanent”.
El genocidi palestí –especialment alarmant i mediatitzat durant els últims mesos però arrossegant una història de dècades– és de nou avui una de les fonts de desesperació i impotència per als qui encarem una vida política, davant l’ostensible inoperància de la nostra lluita contra el sofriment que causen els estats i les corporacions. El vídeo vindrà acompanyat de la intervenció de Santiago López Petit, la trajectòria de pensament i escriptura del qual té una profunda relació amb aquests sentiments d’aflicció i cerca de l’esperança. Santiago planteja: “Si la vida és una paraula, el voler viure és un crit. Però perquè voler viure es converteixi en un desafiament es requereix una força de dolor. Només serem capaços d’endinsar-nos en la força de dolor si aprehenem el malestar social com a propi, i el propi mal-estar com un malestar social”.
