Una sessió videogràfica a càrrec de l’Observatori de Vídeo No Identificat que estableix reflexions i paral·lelismes sobre eufòries, vertígens i pèrdues induïdes pel miratge mediàtic i les seves inèrcies. Els temps incipients de la primera televisió i l’expansió sense fi de l’artificial cap a terrenys desconeguts o perfectament sabuts. L’ambient mediàtic com un laberint sense sortida de la mirada humana, intimitats gestionades per mecanismes hermètics sense possibilitat de resposta, el punt de no retorn de sinergies que mai van tenir lloc:
“Avui, la generació que ha après més paraules d’una màquina que de la veu de la seva mare, o d’un altre ésser humà, s’ha format en un entorn físic i psíquic cada vegada més intolerable. La comunicació d’aquesta generació gairebé només s’ha desenvolupat en un ambient tecno immersiu la consistència del qual és purament semiòtica”. (Bifo)
“Milers de petits ulls” al·ludeix a la idea de moltes mirades. Si abans aquest concepte feia referència a la pluralitat de visons com a obertura de possibilitats i com a alternativa a tendències dominants, ara aquest terme parla de la presència indiscreta i contínua d’artefactes cibernètics sempre atents a la nostra mirada i a l’escolta del moviment del nostre ésser. Dispersions en remots perfils algorítmics, redundàncies captives en fluxos de dades sense fi, imaginacions consumides i un raig de llum anunciant una esquerda en el real.
– La història de la televisió
– La Barcelona 2030
– Experiència
– Fora del núvol
