El blanc de l’ull és allò que veiem quan algú aparta la mirada. Són els marges; rarament alguna cosa que observem.

Seguint la línia de treball d’Alendar Arilla, aquesta sessió presenta un procés d’investigació sobre la potencialitat poètica i política de la quotidianitat des de l’exploració audiovisual, textual i performàtica.

Allò quotidià, com el blanc de l’ull, sovint representa allò que veiem però que no mirem. És un concepte que associem a allò banal, allò anodí, allò que manca d’importància; però que, no obstant això, abasta tot allò que ens rodeja en el nostre dia a dia, construeix la nostra realitat i determina la nostra experiència en el món.